Mostra la font per a 1818 Capítols matrimonials Antònia Josa Andreu vídua de Casals

[[població::Alcover]], [[data::1818-01-13|13 de gener 1818]]. [[tipus::CAPÍTOLS MATRIMONIALS]]. Per i entre Francesc (“Francisco”) Escoté Queralt, fadrí pagès de l’Albi (fill de Josep-Anton Escoté, pagès vivent, i de Teresa Queralt, difunta) i Antònia [[cognom::Josa]] [[cognom::Andreu]], vídua de Francesc (“Francisco”) [[congnom::Casals]] (filla dels cònjuges de Prades Francisco Josa, pagès difunt, i de Ramona Andreu, difunta). 

Primerament dit Josep-Anton Escoté nomena hereu universal al seu fill Francesc, amb els pactes i condicions següents: en primer lloc, reservant-se mentre visqui el caràcter de senyor, major, poderós i usufructuari; també acorda que els béns donats al seu fill ho siguin independentment que aquest tingui fills o no, amb la sola condició que a la mort de dit donador el seu fill donatari hagi de destinar sis lliures a l’enterrament i sufragis. 

En un altre capítol la dita Antònia vídua de Casals es dota de tots els béns donats per la seva mare quan contragué matrimoni amb el suara citat primer marit, que són -llegim- “los unichs que en la actualitat posseeix”. També la dita Antònia Casals s’obliga a mantenir en sa casa i companyia a la seva mare Ramona, com també al propi Josep-Anton Escoté pare del seu esdevenidor marit, però només en cas de contraure matrimoni amb la seva esmentada mare. També, tal i com és usual, la dita Antònia esdevenidora muller constitueix i aporta el seu dot al seu esdevenidor marit, que al seu torn li fa i signa carta dotal i també constitueix i aporta el seu dot a Antònia, que signa a aquest carta dotal i d’aixovar. 

En el següent capítol Francesc Escoté constitueix i aporta en dot  a la seva esdevenidora muller tot allò que el pare d’aquest li ha donat, quan es compleixi la condició posada que és la mort del dit seu pare. Tot seguit Antònia Josa fa a Francesc Escoté carta dotal i d’aixovar de tot allò que li ha promès. 

És convingut entre les dues parts que en cas que dit Francesc Escoté s’hagi d’absentar de la casa d’Antònia Josa, “a fi d’evitar discòrdia entre ells o per haver mort la entesa Antònia sens fills o per altres imprevistos motius” abans d’entrar a la casa s’avaluaran tots els béns de la dita Antònia “a fi de que los aumens se encontraran en aquells bens lo dia se hagin de verificar deguian ser partits dits auments per iguals parts, podent-ne disposar lliurement cadascun d’ells de la seva part “a fi de que no hague perdut lo temps y la juventut en aquella casa sens lucro algun servintli en calitat de dispesa”. 

En altre capítol els esdevenidors cònjuges s’acullen per meitat a totes compres i millores que tinguin lloc durant el seu matrimoni, amb consentiment dels respectius pares, que declaren que encara que tingui lloc el matrimoni entre ells renuncien a entrar en qualsevol part de millores, tal vegada que els respectius fills queden obligats a mantenir-los en la seva casa, i reservades en favor dels fills, si hi són. També les dues parts pacten que un i altre cònjuge no puguin demanar res dels béns de l’altre per dret de sobrevivença de fills o filles. Pel que fa a la fórmula d’heretament aquesta és la de fills per fills i filles per filles, preferint els mascles a les femelles i essent preferits els d’aquest als de qualsevol altre matrimoni “com sian emperò los tals fills hàbils, capasos e idoneos pera regir y governar sos bens y no de altre manera”. 

 FONT. ACAC : FN Alcover, núm. 83 : [[notari::Jover i Cendrós, Antoni]] : Manual 1815-1826, full 24/1818; [[llengua::català]].

[[categoria:documents]]