Diferència entre revisions de la pàgina «1725 Capbreu de Onofre Roig»
(Es crea la pàgina amb «població::Prades, 24 de juliol 1725. tipus::CAPBREU. Onofre cognom::Roig, pagès de Prades, confessa i reconeix que té i posseeix pe...».) |
|||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 14: | Línia 14: | ||
− | '''ANOTACIÓ.''' | + | '''ANOTACIÓ.''' |
+ | |||
+ | Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la corresponent confessió. | ||
+ | |||
+ | D'altra banda, tenim dubtes sobre aquest any 1725 que figura en aquest capbreu, atès que els capbreus immediatament anteriors i posteriors estan datats el mateix dia 24 de juliol però de l'any 1724. | ||
[[categoria:documents]] | [[categoria:documents]] |
Revisió de 18:20, 5 gen 2020
Prades, 24 de juliol 1725. CAPBREU. Onofre Roig, pagès de Prades, confessa i reconeix que té i posseeix per Nicolau de Cardona i de la Cerda, comte de Prades i senyor de la present vila i terme, en alou, lluïsme, firma, fadiga i altre qualsevol dret dominical, un tros de terra de pa o campa de tinguda uns deu pams d’amplària i “un bon tornall” de llargària, situat al terme de dita vila “y fora y molt prop lo portal del pont”, que afronta d’un costat amb el camí que va a les Peixeres i al cap del Pont, d’altra part amb el camí de la costa, i per ambdues parts amb el corral del confessant; el qual tros de terra és part de les pertinences de la sèquia de molí derruït que en aquell moment tenen i posseeixen els cònjuges Pere Alsina i Maria Bonet. Onofre Roig promet pagar amb dits cònjuges Alsina i Bonet al comte de Prades el cens de cinc sous anuals a què dit molí i pertinences està obligat, pagament que (sembla) li farien els esmentats cònjuges. Aquest tros de terra pertany a dit confessant com a hereu i universal successor del seu difunt besavi Onofre Calderó, qui el capbrevà amb acte en poder del difunt Joan Pellisser i Pedret, notari públic de la vila de Falset, als vint dies del mes de juliol de 1659. Són testimonis Joan Conesa, pagès de Prades, i Ramon Rius, pagès de la Febró.
FONT. ACAC : fons Notaris forans, reg. 2125: Taula del Capbreu del comtat de Prades (1724-1727)La propietat «Font» té una àrea d'aplicació restringida i els usuaris no poden utilitzar-la com a propietat d'anotació., full 17 revers; català.
CONFESSIÓ D’ONOFRE ROIG
Sia a tots manifest y notori com Yo Onofre Roig, pagès de la vila de Prades, fiat ut in alia firmata per Roig fol.13 usque ad clausulam primo et dices antea, un tros de terra de pa o campa de tinguda ço és: de amplària deu palms y de llargària un bon tornall, tot poch més o manco, situat en lo terme de dita vila y fora y molt prop lo portal del pont; que afronta de un costat ab lo camí que va a las Paixeras y al cap del Pont, y de altre part ab lo camí de la costa, y de dos parts ab lo corral de mi dit denunciant, lo qual tros de terra és part y de pertinèncias de la sèquia de molí derruït que vuy tenen y possehexen los cònjuges Pere Alsina y Maria Alsina y Bonet cònjuges; per lo qual tros de terra fas y presto y a fer y prestar so tingut y obligat a dit Excm Sr com a Compte del present Comptat de Prades y als seus; y en virtut de dit jurament y sots obligació de mos béns prometo pagar y fer junt ab dits cònjuges Alsina per tenir y possehir dit molí vuy derruït sinch sous de cens pagadors tots anys lo dia de Nadal ab lluïsme, firma, fadiga y directa Senyoria y tot altre dret dominical , lo qual cens lo pagaran dits cònjuges Alsina; lo qual tros de terra specta a mi dit denunciant com a hereu y universal successor del quondam Onofre Caldaró mon besavi, qui cambrevà lo dit tros de terra en poder del Distingit Joan Pellissser y Pedret, quondam, notari públich de la vila de Falset als vint dias del mes de juriol de 1659; les quals cosas fer y complir prometo fiat ut in dicta remissa usque ad clausulam dinou et dies anteaals vint y quatra dias del mes de juriol de mil set cents vint y sinch.
Senyal de mi Onofre Roig denunciant fiat ut in dicta remissa usque ad testes et dices
Testes huius rei sunt Joannes Conesa agricola villa de Prades et Raimundus Rius agricola loci de la Fabró in dicta villa repertus.
ANOTACIÓ.
Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la corresponent confessió.
D'altra banda, tenim dubtes sobre aquest any 1725 que figura en aquest capbreu, atès que els capbreus immediatament anteriors i posteriors estan datats el mateix dia 24 de juliol però de l'any 1724.