Diferència entre revisions de la pàgina «Estepar»
De Prades Memorial
(Es crea la pàgina amb «Estepar, l' / Estepans, els És una partida de terra bastant gran. S'hi fa molta estepa negra, un arbust que abunda en altres sectors del terme. És situada a l'extre...».) |
|||
Línia 3: | Línia 3: | ||
És una partida de terra bastant gran. S'hi fa molta estepa negra, un arbust que abunda en altres sectors del terme. És situada a l'extrem SO del terme, tocant als antics termes de Siurana i d'Albarca; cap al N, té els Segalassos i, al SE, la serra de les Gritelles, l Fageda i el mas de Salvadoret. L'Estepar havia correspost al terme de Siurana, fins que fou concedit a Prades pel comte de Barcelona com consta per títol de donació, concessió o privilegi donat a Cervera cert dia de maig de 1159, segons es diu en un capbreu de Prades de 1789. | És una partida de terra bastant gran. S'hi fa molta estepa negra, un arbust que abunda en altres sectors del terme. És situada a l'extrem SO del terme, tocant als antics termes de Siurana i d'Albarca; cap al N, té els Segalassos i, al SE, la serra de les Gritelles, l Fageda i el mas de Salvadoret. L'Estepar havia correspost al terme de Siurana, fins que fou concedit a Prades pel comte de Barcelona com consta per títol de donació, concessió o privilegi donat a Cervera cert dia de maig de 1159, segons es diu en un capbreu de Prades de 1789. | ||
− | + | <small>Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).</small> | |
{{partida}} | {{partida}} |
Revisió del 18:14, 28 maig 2018
Estepar, l' / Estepans, els
És una partida de terra bastant gran. S'hi fa molta estepa negra, un arbust que abunda en altres sectors del terme. És situada a l'extrem SO del terme, tocant als antics termes de Siurana i d'Albarca; cap al N, té els Segalassos i, al SE, la serra de les Gritelles, l Fageda i el mas de Salvadoret. L'Estepar havia correspost al terme de Siurana, fins que fou concedit a Prades pel comte de Barcelona com consta per títol de donació, concessió o privilegi donat a Cervera cert dia de maig de 1159, segons es diu en un capbreu de Prades de 1789.
Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).