Diferència entre revisions de la pàgina «Gritella»
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| + | <big>'''Gritella, la'''</big> | ||
| + | |||
Ramon Amigó, en el seu llibre de 1985, es feia ressò del fet que els seus consultats havien coincidot a pronunciar com una -k- la consonant inicial, una tendència que podem trobar en diversos documents que tendeixen a escriure Clitella (també, doncs, com ja feia notar Amigó, el canvi de -r- per -l-). La Gritella és la continuació meridional del pla de la Guàrdia, amb característiques molt semblants: roca calcària clivellada, cingles, molts coscolls i algun grup de pins i amb un aspecte, assenyala Amigó, de solitud i desolació. Només el cingles del seu cantó O, on hi ha el grau d'en Saura i algun altre grau, corresponen a Prades; altrament, és territori del terme de Siurana. Segons l'etimologia popular voldria dir "el crit d'elles", referint-se a les forces dels moros de Siurana que, des dels punts de vigilància del capdamunt de la serra, se sentien cridar quan sortien per alguna acció militar. | Ramon Amigó, en el seu llibre de 1985, es feia ressò del fet que els seus consultats havien coincidot a pronunciar com una -k- la consonant inicial, una tendència que podem trobar en diversos documents que tendeixen a escriure Clitella (també, doncs, com ja feia notar Amigó, el canvi de -r- per -l-). La Gritella és la continuació meridional del pla de la Guàrdia, amb característiques molt semblants: roca calcària clivellada, cingles, molts coscolls i algun grup de pins i amb un aspecte, assenyala Amigó, de solitud i desolació. Només el cingles del seu cantó O, on hi ha el grau d'en Saura i algun altre grau, corresponen a Prades; altrament, és territori del terme de Siurana. Segons l'etimologia popular voldria dir "el crit d'elles", referint-se a les forces dels moros de Siurana que, des dels punts de vigilància del capdamunt de la serra, se sentien cridar quan sortien per alguna acció militar. | ||
| − | + | <small>Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985). | |
| + | </small> | ||
{{partida}} | {{partida}} | ||
Revisió de 19:20, 30 maig 2018
Gritella, la
Ramon Amigó, en el seu llibre de 1985, es feia ressò del fet que els seus consultats havien coincidot a pronunciar com una -k- la consonant inicial, una tendència que podem trobar en diversos documents que tendeixen a escriure Clitella (també, doncs, com ja feia notar Amigó, el canvi de -r- per -l-). La Gritella és la continuació meridional del pla de la Guàrdia, amb característiques molt semblants: roca calcària clivellada, cingles, molts coscolls i algun grup de pins i amb un aspecte, assenyala Amigó, de solitud i desolació. Només el cingles del seu cantó O, on hi ha el grau d'en Saura i algun altre grau, corresponen a Prades; altrament, és territori del terme de Siurana. Segons l'etimologia popular voldria dir "el crit d'elles", referint-se a les forces dels moros de Siurana que, des dels punts de vigilància del capdamunt de la serra, se sentien cridar quan sortien per alguna acció militar.
Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).
Documents
| Data"Data <span style="font-size:small;">(Date)</span>" is a type and predefined property provided by Semantic MediaWiki to represent date values. | Notari | Llengua | |
|---|---|---|---|
| 1761 Francisco Besora presa de possessió casa i diverses peces de terra | 13 juliol 1761 | Alba i Molins, Salvador | castellà |
| 1771 Pere-Joan Besora venda terra a Pau Bonet | 7 maig 1771 | Hortet i Oliver, Joan Pau | castellà |
| 1771 Pere-Joan Besora àpoca a Pau Bonet relacionada venda terra | 28 agost 1771 | Hortet i Oliver, Joan Pau | castellà |
