Diferència entre revisions de la pàgina «1782 Capítols matrimonials Maria Espasa Prats»
(Es crea la pàgina amb «població::Blancafort, 22 de desembre 1782. tipus::CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Macià Anglès Vives, fadrí fuster de Blancafort (...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | [[població::Blancafort]], [[data::1782-12-22|22 de desembre 1782]]. [[tipus::CAPÍTOLS MATRIMONIALS]]. Per i entre Macià Anglès Vives, fadrí fuster de Blancafort (fill de Josep Anglès, dit de la Volta, pagès de dit lloc, i de Margarida Vives, cònjuges vivents) i Maria Espasa Prats, donzella (filla de Baptista [[cognom::Espasa]], daurador, natural de Prades domiciliat a Blancafort, i de Maria Prats, cònjuges vivents). Primerament els cònjuges Espasa i Prats, pares de dita Maria contraent, per contemplació del present matrimoni ordenen aquesta hereva universal de tots els seus béns, reservant-se emperò d’una banda senyors majors i usufructuaris de totes les coses donades, amb la obligació de mantenir tant bé com puguin als esdevenidors cònjuges i eventuals fills i família, treballant aquests en profit de la casa; en segon lloc, reservant-se també sobre les coses donades i segons les possibilitats dels seus béns la facultat d’acomodar les altres filles que tenen i el dia de llur òbit tindran, així com la quantitat de quatre-centes lliures per a testar i lliurement disposar-ne, i preveient que en cas de morir intestats es disposin per a cadascun cinquanta lliures que es posarien a disposició de la seva filla Maria o, en defecte d’aquesta, del parent més pròxim, juntament amb la resta del dit heretament universal; també dits donadors acorden que si la seva filla Maria morís sense fills en edat de testar només podria disposar de cinquanta lliures barceloneses i hauria de retornar la resta de la donació, i per últim ordenen que si tinguessin algun fill mascle la present donació no tindria valor (“com si fet no fos”), i en tal cas ara per aleshores, pels drets que Maria pogués tenir en els béns de llurs pares doten aquesta amb 150 lliures barceloneses i un seguit de robes, a més de sengles caixes de noguer i de pi, amb els corresponents panys i clau, pagadores cinquanta lliures, robes i caixes “lo dia esdevindrà lo cas de haversen de anar de casa que seran al cap de quatre anys que lo fill mascle haurà eixit a llum, a no ser que se volguessen anar antes; cinquanta de aquell dia a un any, y las restants cinquanta de aquell dia a dos anys”, amb pacte que si dita Maria morís sense fills en edat de testar només podria disposar de cinquanta lliures, i hauria de retornar la resta a dits donadors. Tot seguit Maria Espasa, de consentiment dels seus pares, aporta llur dot al seu esdevenidor marit, que al seu torn li fa de creix, augment o donació per noces la quantitat de trenta lliures, que en cas de tenir-ne seran dels fills d’aquest esdevenidor matrimoni, i promet aportar a aquest diverses peces de roba (algunes de femenines) i 120 lliures amb cinc quarteres de blat, fusta per a treballar del seu ofici, i feines fetes. En un altre capítol la dita Maria i llurs pares acullen i associen (vivint els quatre al quart) Macià Anglès a tots guanys, compres i millores que tinguin lloc al llarg del present matrimoni. Posteriorment Macià Anglès acull i associa aquesta per meitat a dits guanys, compres i millores. En un altre capítol els dits cònjuges Espasa i Prats prometen a Macià Anglès | + | [[població::Blancafort]], [[data::1782-12-22|22 de desembre 1782]]. [[tipus::CAPÍTOLS MATRIMONIALS]]. Per i entre Macià Anglès Vives, fadrí fuster de Blancafort (fill de Josep Anglès, dit de la Volta, pagès de dit lloc, i de Margarida Vives, cònjuges vivents) i Maria Espasa Prats, donzella (filla de Baptista [[cognom::Espasa]], daurador, natural de Prades domiciliat a Blancafort, i de Maria Prats, cònjuges vivents). |
| + | |||
| + | Primerament els cònjuges Espasa i Prats, pares de dita Maria contraent, per contemplació del present matrimoni ordenen aquesta hereva universal de tots els seus béns, reservant-se emperò d’una banda senyors majors i usufructuaris de totes les coses donades, amb la obligació de mantenir tant bé com puguin als esdevenidors cònjuges i eventuals fills i família, treballant aquests en profit de la casa; en segon lloc, reservant-se també sobre les coses donades i segons les possibilitats dels seus béns la facultat d’acomodar les altres filles que tenen i el dia de llur òbit tindran, així com la quantitat de quatre-centes lliures per a testar i lliurement disposar-ne, i preveient que en cas de morir intestats es disposin per a cadascun cinquanta lliures que es posarien a disposició de la seva filla Maria o, en defecte d’aquesta, del parent més pròxim, juntament amb la resta del dit heretament universal; també dits donadors acorden que si la seva filla Maria morís sense fills en edat de testar només podria disposar de cinquanta lliures barceloneses i hauria de retornar la resta de la donació, i per últim ordenen que si tinguessin algun fill mascle la present donació no tindria valor (“com si fet no fos”), i en tal cas ara per aleshores, pels drets que Maria pogués tenir en els béns de llurs pares doten aquesta amb 150 lliures barceloneses i un seguit de robes, a més de sengles caixes de noguer i de pi, amb els corresponents panys i clau, pagadores cinquanta lliures, robes i caixes “lo dia esdevindrà lo cas de haversen de anar de casa que seran al cap de quatre anys que lo fill mascle haurà eixit a llum, a no ser que se volguessen anar antes; cinquanta de aquell dia a un any, y las restants cinquanta de aquell dia a dos anys”, amb pacte que si dita Maria morís sense fills en edat de testar només podria disposar de cinquanta lliures, i hauria de retornar la resta a dits donadors. | ||
| + | |||
| + | Tot seguit Maria Espasa, de consentiment dels seus pares, aporta llur dot al seu esdevenidor marit, que al seu torn li fa de creix, augment o donació per noces la quantitat de trenta lliures, que en cas de tenir-ne seran dels fills d’aquest esdevenidor matrimoni, i promet aportar a aquest diverses peces de roba (algunes de femenines) i 120 lliures amb cinc quarteres de blat, fusta per a treballar del seu ofici, i feines fetes. | ||
| + | |||
| + | En un altre capítol la dita Maria i llurs pares acullen i associen (vivint els quatre al quart) Macià Anglès a tots guanys, compres i millores que tinguin lloc al llarg del present matrimoni. Posteriorment Macià Anglès acull i associa aquesta per meitat a dits guanys, compres i millores. | ||
| + | |||
| + | En un altre capítol els dits cònjuges Espasa i Prats prometen a Macià Anglès “''que si venia lo cas de haverse de anar de casa ja per mort de la dita Maria Espasa donsella llur filla, ja per exhistència de fill mascle de ells dits cònjuges que li donaran per quiscun any dels que haurà habitat en ella dotse lliuras moneda barcelonesa per rahó de soldada, no podent excedir de sis anys, de les que tenint fils deurà disposar a favor de aquells, y no tenintne podrà fer a sas voluntats”''. | ||
| + | |||
| + | En altre capitol els esdevenidors cònjuges convenen que la fórmula d’heretament serà de fills per fills i filles per filles, precedint els mascles a les femelles i observant entre ells l’ordre de primogenitura, i en cas que del present matrimoni no hi hagués fill mascle i sí en d’altres, en aquest cas es prefereixen les filles d’aquest. | ||
| + | |||
| + | Actuen de testimonis el reverent Pau Solà, prevere i rector de Blancafort, i (“Don”) Anton de Minguella, cavaller donzell del mateix lloc. Baptista Espasa i Macià Anglès signen de pròpia mà, mentre que per Maria Espasa i la seva mare ho fa un de dits testimonis. | ||
FONT. ACCB: FN de Montblanc, reg. 3361; [[notari::Macià Català i Roig]], manual 1782, full 458; [[llengua::català]]. | FONT. ACCB: FN de Montblanc, reg. 3361; [[notari::Macià Català i Roig]], manual 1782, full 458; [[llengua::català]]. | ||
[[categoria: documents]] | [[categoria: documents]] | ||
Revisió del 10:30, 21 oct 2017
Blancafort, 22 de desembre 1782. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Macià Anglès Vives, fadrí fuster de Blancafort (fill de Josep Anglès, dit de la Volta, pagès de dit lloc, i de Margarida Vives, cònjuges vivents) i Maria Espasa Prats, donzella (filla de Baptista Espasa, daurador, natural de Prades domiciliat a Blancafort, i de Maria Prats, cònjuges vivents).
Primerament els cònjuges Espasa i Prats, pares de dita Maria contraent, per contemplació del present matrimoni ordenen aquesta hereva universal de tots els seus béns, reservant-se emperò d’una banda senyors majors i usufructuaris de totes les coses donades, amb la obligació de mantenir tant bé com puguin als esdevenidors cònjuges i eventuals fills i família, treballant aquests en profit de la casa; en segon lloc, reservant-se també sobre les coses donades i segons les possibilitats dels seus béns la facultat d’acomodar les altres filles que tenen i el dia de llur òbit tindran, així com la quantitat de quatre-centes lliures per a testar i lliurement disposar-ne, i preveient que en cas de morir intestats es disposin per a cadascun cinquanta lliures que es posarien a disposició de la seva filla Maria o, en defecte d’aquesta, del parent més pròxim, juntament amb la resta del dit heretament universal; també dits donadors acorden que si la seva filla Maria morís sense fills en edat de testar només podria disposar de cinquanta lliures barceloneses i hauria de retornar la resta de la donació, i per últim ordenen que si tinguessin algun fill mascle la present donació no tindria valor (“com si fet no fos”), i en tal cas ara per aleshores, pels drets que Maria pogués tenir en els béns de llurs pares doten aquesta amb 150 lliures barceloneses i un seguit de robes, a més de sengles caixes de noguer i de pi, amb els corresponents panys i clau, pagadores cinquanta lliures, robes i caixes “lo dia esdevindrà lo cas de haversen de anar de casa que seran al cap de quatre anys que lo fill mascle haurà eixit a llum, a no ser que se volguessen anar antes; cinquanta de aquell dia a un any, y las restants cinquanta de aquell dia a dos anys”, amb pacte que si dita Maria morís sense fills en edat de testar només podria disposar de cinquanta lliures, i hauria de retornar la resta a dits donadors.
Tot seguit Maria Espasa, de consentiment dels seus pares, aporta llur dot al seu esdevenidor marit, que al seu torn li fa de creix, augment o donació per noces la quantitat de trenta lliures, que en cas de tenir-ne seran dels fills d’aquest esdevenidor matrimoni, i promet aportar a aquest diverses peces de roba (algunes de femenines) i 120 lliures amb cinc quarteres de blat, fusta per a treballar del seu ofici, i feines fetes.
En un altre capítol la dita Maria i llurs pares acullen i associen (vivint els quatre al quart) Macià Anglès a tots guanys, compres i millores que tinguin lloc al llarg del present matrimoni. Posteriorment Macià Anglès acull i associa aquesta per meitat a dits guanys, compres i millores.
En un altre capítol els dits cònjuges Espasa i Prats prometen a Macià Anglès “que si venia lo cas de haverse de anar de casa ja per mort de la dita Maria Espasa donsella llur filla, ja per exhistència de fill mascle de ells dits cònjuges que li donaran per quiscun any dels que haurà habitat en ella dotse lliuras moneda barcelonesa per rahó de soldada, no podent excedir de sis anys, de les que tenint fils deurà disposar a favor de aquells, y no tenintne podrà fer a sas voluntats”.
En altre capitol els esdevenidors cònjuges convenen que la fórmula d’heretament serà de fills per fills i filles per filles, precedint els mascles a les femelles i observant entre ells l’ordre de primogenitura, i en cas que del present matrimoni no hi hagués fill mascle i sí en d’altres, en aquest cas es prefereixen les filles d’aquest.
Actuen de testimonis el reverent Pau Solà, prevere i rector de Blancafort, i (“Don”) Anton de Minguella, cavaller donzell del mateix lloc. Baptista Espasa i Macià Anglès signen de pròpia mà, mentre que per Maria Espasa i la seva mare ho fa un de dits testimonis.
FONT. ACCB: FN de Montblanc, reg. 3361; Macià Català i Roig, manual 1782, full 458; català.
