Diferència entre revisions de la pàgina «1799 Testament d’Anton Girona LLeberia»
(Es crea la pàgina amb «població::Prades, 21 d’abril 1799. tipus::TESTAMENT. Testament d’Anton Girona, pagès (fill de Pere-Joan cognom::Girona i de Mari...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | [[població::Prades]], [[data::1799-04-21|21 d’abril 1799]]. [[tipus::TESTAMENT]]. Testament d’Anton Girona, pagès (fill de Pere-Joan [[cognom::Girona]] i de Maria [[cognom::Lleberia|Llebaria]], cònjuges difunts de Prades). Elegeix marmessors al rector que és o serà de l’església parroquial de la present vila, elegint sepultura al fossar de la mateixa, destinant-hi la quantitat de cent lliures, i volent que als funerals hi assisteixin sis sacerdots. Deixa a la seva muller Maria (“Girona y”) [[cognom::Rubert]] senyora majora de la seva heretat, mantenint-se però vídua i conservant el seu nom. Emperò, si els seus nebots volguessin treure-la de tal administració els obliga a donar a aquesta una sèrie d’aliments i serveis, al temps que deixa i llega a aquesta totes les millores a ell tocants, podent-ne disposar lliurement. De tots els seus altres béns, fa hereu universal al seu nebot Josep [[cognom::Roig]], fill de Francisco Roig i Rosa Girona, i si aquest no ho volgués o pogués, l’hereu universal seria un altre nebot seu, Pere Roig, i ell premort als seus fills o hereus, i si aquest no complís dites condicions, l’herència universal passaria a aquell a qui en dret pertoqués. Són testimonis Jaume [[cognom::Monteix|Monteis]], mestre de cases, i Josep [[cognom::Besora|Basora]], fuster, ambdós de Prades, el primer dels quals signa per dit testador, en no saber aquest escriure. | + | [[població::Prades]], [[data::1799-04-21|21 d’abril 1799]]. [[tipus::TESTAMENT]]. Testament d’Anton Girona, pagès (fill de Pere-Joan [[cognom::Girona]] i de Maria [[cognom::Lleberia|Llebaria]], cònjuges difunts de Prades). Elegeix marmessors al rector que és o serà de l’església parroquial de la present vila, elegint sepultura al fossar de la mateixa, destinant-hi la quantitat de cent lliures, i volent que als funerals hi assisteixin sis sacerdots. Deixa a la seva muller Maria (“Girona y”) [[cognom::Rubert]] senyora majora de la seva heretat, mantenint-se però vídua i conservant el seu nom. Emperò, si els seus nebots volguessin treure-la de tal administració els obliga a donar a aquesta una sèrie d’aliments i serveis, al temps que deixa i llega a aquesta totes les millores a ell tocants, podent-ne disposar lliurement. De tots els seus altres béns, fa hereu universal al seu nebot Josep [[cognom::Roig]], fill de Francisco Roig i Rosa Girona, i si aquest no ho volgués o pogués, l’hereu universal seria un altre nebot seu, Pere Roig, i ell premort als seus fills o hereus, i si aquest no complís dites condicions, l’herència universal passaria a aquell a qui en dret pertoqués. |
| + | |||
| + | Són testimonis Jaume [[cognom::Monteix|Monteis]], mestre de cases, i Josep [[cognom::Besora|Basora]], fuster, ambdós de Prades, el primer dels quals signa per dit testador, en no saber aquest escriure. | ||
| − | FONT. ACCB: FN de l’Espluga de Francolí: [[notari:: | + | FONT. ACCB: FN de l’Espluga de Francolí: [[notari::Marsal_Joan]], Llibre de Testaments 1767-1812, núm. 22, full 27; [[llengua::català]]. |
[[categoria: documents]] | [[categoria: documents]] | ||
Revisió del 19:35, 21 març 2018
Prades, 21 d’abril 1799. TESTAMENT. Testament d’Anton Girona, pagès (fill de Pere-Joan Girona i de Maria Llebaria, cònjuges difunts de Prades). Elegeix marmessors al rector que és o serà de l’església parroquial de la present vila, elegint sepultura al fossar de la mateixa, destinant-hi la quantitat de cent lliures, i volent que als funerals hi assisteixin sis sacerdots. Deixa a la seva muller Maria (“Girona y”) Rubert senyora majora de la seva heretat, mantenint-se però vídua i conservant el seu nom. Emperò, si els seus nebots volguessin treure-la de tal administració els obliga a donar a aquesta una sèrie d’aliments i serveis, al temps que deixa i llega a aquesta totes les millores a ell tocants, podent-ne disposar lliurement. De tots els seus altres béns, fa hereu universal al seu nebot Josep Roig, fill de Francisco Roig i Rosa Girona, i si aquest no ho volgués o pogués, l’hereu universal seria un altre nebot seu, Pere Roig, i ell premort als seus fills o hereus, i si aquest no complís dites condicions, l’herència universal passaria a aquell a qui en dret pertoqués.
Són testimonis Jaume Monteis, mestre de cases, i Josep Basora, fuster, ambdós de Prades, el primer dels quals signa per dit testador, en no saber aquest escriure.
FONT. ACCB: FN de l’Espluga de Francolí: Marsal_Joan, Llibre de Testaments 1767-1812, núm. 22, full 27; català.
