Diferència entre revisions de la pàgina «Cap del Pla»
(Es crea la pàgina amb «'''<big>Cap del(s) Pla(ns)</big>''' Segons explica Ramon Amigó, "És una partida de terra posada a l'extrem S de l'extensa plana que ocupa el sector meridional del t...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | '''<big>Cap del(s) Pla(ns)</big>''' | + | '''<big>Cap del(s) Pla(ns), el</big>''' |
Segons explica Ramon Amigó, "És una partida de terra posada a l'extrem S de l'extensa plana que ocupa el sector meridional del terme, a partir de la vila. Té una bona extensió, entre el camí dels Vidriers i el camí de Reus i els Vinarrojos. Al capdamunt, forma una ampla collada (938 m d'altura) entre la cinglada del Cap del Pla, a ponent, i les Deveses. Separa l'aiguavessant de Prades (conca del riu de Montsant) del de la Febró (conca del riu de Siurana). Hi predominen els cereals, però també s'hi fan patates. Tot i el nom, per allí no es parla dels Plans, encara que la terra hi és molt planera i que, antigament, s'anomenaven els Plans per aquest sector. El Plans és una denominació que, actualment, sempre orienta el pensament cap al mas d'en Pagès i d'Espasa". | Segons explica Ramon Amigó, "És una partida de terra posada a l'extrem S de l'extensa plana que ocupa el sector meridional del terme, a partir de la vila. Té una bona extensió, entre el camí dels Vidriers i el camí de Reus i els Vinarrojos. Al capdamunt, forma una ampla collada (938 m d'altura) entre la cinglada del Cap del Pla, a ponent, i les Deveses. Separa l'aiguavessant de Prades (conca del riu de Montsant) del de la Febró (conca del riu de Siurana). Hi predominen els cereals, però també s'hi fan patates. Tot i el nom, per allí no es parla dels Plans, encara que la terra hi és molt planera i que, antigament, s'anomenaven els Plans per aquest sector. El Plans és una denominació que, actualment, sempre orienta el pensament cap al mas d'en Pagès i d'Espasa". | ||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
A més de donar nom a la partida, Amigó es fa ressò dels següents elements geogràfics relacionats amb el mot: el barranc del Cap del Pla (també conegut, diu, com de Castellots), el camí del Cap del Pla (un altre nom del camí de Reus), la cinglada del Cap del Pla (serrat que baixa del pla de la Guàrdia, cap a l'est, fins al Cap del Pla, i que separa les aigües que cap al N van al riu de Prades i al de Montsant de les que, en direcció contrària, s'encaminen cap al riu de Siurana), la collada del Cap del Pla, i la font del Cap del Pla (que es troba arran de la cruïlla de la carretera de Capafonts amb el camí Nou de Siurana, però que és de cap als anys 1960, quan arran de l'explanació de la carretera va aparèixer una veta d'aigua que van aconduir perquè ragés en una font). | A més de donar nom a la partida, Amigó es fa ressò dels següents elements geogràfics relacionats amb el mot: el barranc del Cap del Pla (també conegut, diu, com de Castellots), el camí del Cap del Pla (un altre nom del camí de Reus), la cinglada del Cap del Pla (serrat que baixa del pla de la Guàrdia, cap a l'est, fins al Cap del Pla, i que separa les aigües que cap al N van al riu de Prades i al de Montsant de les que, en direcció contrària, s'encaminen cap al riu de Siurana), la collada del Cap del Pla, i la font del Cap del Pla (que es troba arran de la cruïlla de la carretera de Capafonts amb el camí Nou de Siurana, però que és de cap als anys 1960, quan arran de l'explanació de la carretera va aparèixer una veta d'aigua que van aconduir perquè ragés en una font). | ||
| − | + | <small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: Noms de lloc i de persona del terme de Prades, Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small> | |
{{partida}} | {{partida}} | ||
Revisió de 10:15, 27 maig 2018
Cap del(s) Pla(ns), el
Segons explica Ramon Amigó, "És una partida de terra posada a l'extrem S de l'extensa plana que ocupa el sector meridional del terme, a partir de la vila. Té una bona extensió, entre el camí dels Vidriers i el camí de Reus i els Vinarrojos. Al capdamunt, forma una ampla collada (938 m d'altura) entre la cinglada del Cap del Pla, a ponent, i les Deveses. Separa l'aiguavessant de Prades (conca del riu de Montsant) del de la Febró (conca del riu de Siurana). Hi predominen els cereals, però també s'hi fan patates. Tot i el nom, per allí no es parla dels Plans, encara que la terra hi és molt planera i que, antigament, s'anomenaven els Plans per aquest sector. El Plans és una denominació que, actualment, sempre orienta el pensament cap al mas d'en Pagès i d'Espasa".
A més de donar nom a la partida, Amigó es fa ressò dels següents elements geogràfics relacionats amb el mot: el barranc del Cap del Pla (també conegut, diu, com de Castellots), el camí del Cap del Pla (un altre nom del camí de Reus), la cinglada del Cap del Pla (serrat que baixa del pla de la Guàrdia, cap a l'est, fins al Cap del Pla, i que separa les aigües que cap al N van al riu de Prades i al de Montsant de les que, en direcció contrària, s'encaminen cap al riu de Siurana), la collada del Cap del Pla, i la font del Cap del Pla (que es troba arran de la cruïlla de la carretera de Capafonts amb el camí Nou de Siurana, però que és de cap als anys 1960, quan arran de l'explanació de la carretera va aparèixer una veta d'aigua que van aconduir perquè ragés en una font).
Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: Noms de lloc i de persona del terme de Prades, Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).
