1771 Capítols matrimonials Besora Juncosa amb Calderó Moragues

De Prades Memorial
La revisió el 17:12, 27 maig 2017 per WikiSysop (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "ata document::" a "ata::")
Salta a:navegació, cerca

Prades, 18 de desembre 1771. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Capítols matrimonials entre Jaume Besora Juncosa, fadrí pagès de Prades (fill de Jaume Besora, pagès, i de Florentina Juncosa, cònjuges difunts de dita vila) i Tecla Calderó Moragues (filla de Pere Calderó, teixidor de lli, vivent, i Tecla Moragues, difunta, cònjuges del mateix lloc). Pere-Joan Besora, germà del contraent, dota aquest amb 80 lliures, que li pagarà el dia de les noces amb terra judicada per dos experts. D’altra banda Pere i Anton Calderó, pare i germà respectivament de la contraent, doten aquesta amb 40 lliures pagadores en quatre iguals pagues, la primera del dia de les noces a un any, i així respectivament, amb pacte que faltant una o més de dites pagues li lliuraran per la quantitat deguda i judicat per experts part de la peça de terra que tenen en la partida de les Comes, dins el mateix terme de Prades; a més, li concedeixen un bocí d’hort de dita peça de terra, i diverses peces de roba i una caixa de noguer amb el seu pany i clau; i també amb pacte que si morís sense fills o filles només podria disposar de vint lliures, i la resta hauria de retornar als dits donadors. Com sol ser usual, la contraent aporta el dot a ella donat al seu esdevenidor marit, i aquest al seu torn li fa de creix o donació per noces la quantitat de set lliures, que passarien als fills cas de tenir-ne, associant-la també (per meitats) a totes compres i millores que puguin tenir lloc. Pel que fa a les fórmules d’herència, són les usuals de fills per fills i filles per fills, amb preferència d’aquells a aquestes, i del present matrimoni a d’altres, però no en funció de primogenitura sinó de lliure criteri dels pares i atenent a la capacitat (“habilitat”) dels fills. Per últim, s’aclareix també que en cas que un dels cònjuges mori havent-hi fills del matrimoni, el cònjuges sobrevivint no podrà reclamar més de tres lliures dels béns corresponents al cònjuge premorint. Són testimonis Joan Febrer, Prevere, i Bonaventura Olivé, apotecari, els dos de la mateixa vila de Prades. Joan Febrer signa per tots els sobredits, que no saben escriure.

FONT. AHT: Salvador Alba i Molins, notari d’Ulldemolins; manual 1771, full 240; català.