1770 Capítols matrimonials Gabriel Casals Jaucet amb Teresa Montserrat

Prades, 29 d’agost 1770. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Amb matrimoni ja celebrat, per i entre Gabriel Casals Jauset, pagès (fill de Macià Casals, pagès, i Magdalena Jauset, cònjuges difunts) i Teresa Montserrat (filla de Joan Montserrat, pagès, i de Tecla, cònjuges difunts). Tots de la vila de Prades.

Gabriel Casals es dota de les respectives heretats i béns que foren dels seus pares, com a hereu dels mateixos. Teresa, per la seva banda, aporta en dot i cedeix al seu marit trenta lliures, diverses peces de roba i una caixa de pi amb el seu pany i clau, totes les quals coses li foren promeses pels seus pares al temps del seu matrimoni, amb pacte que si moria sense descendència hagués de tornar la roba tal com es trobés, i la meitat de l’esmentada quantitat de diners. Gabriel Casals, per la seva banda, fa de creix o augment de dot a la seva muller sis lliures barceloneses, que en cas de tenir fills del present matrimoni podrà distribuir al seu albir entre aquests, i disposar-ne lliurement en cas de no tenir tals descendents, i a més associa aquesta, per meitat, a totes compres i millores, amb pacte que aquestes deguin servir en favor dels fills del present matrimoni, nats i naixedors, als quals “ara per les hores” els en fan donació en mà i poder del notari, i en cas de no tenir tals fills cadascun dels cònjuges podrà disposar lliurement de la seva part.

Les dues parts acorden que l’herència sigui fills per fills i filles per fills, i remarcant que en cas de morir un dels cònjuges i l’altre tornar-se a casar, seran preferits els fills del present matrimoni.

Són testimonis Pau Montaner, pagès de Prades, i Francesc Vallès, veler de Reus, que signa en nom dels atorgants en no saber aquests escriure.

S’adjunta a aquests Capítols una àpoca en que dits cònjuges reconeixen a Guillem Montserrat, cunyat i germà respectiu, pagès de la mateixa Prades, el lliurament del dot promès a Teresa Montserrat pels seus pares, en tant que hereu dels mateixos (i per bé que anomena la mare com a Magdalena, quan en l’encapçalament figura com a Tecla), actuant en aquest document com a testimonis el mateix Vallès i Anton Noguer, aquest pagès de Prades.

FONT. AHT: FN de Reus, capsa 531 : Hortet_Joan Pau, manual 1769-1771, full 72/1770; català.