1731 Testament de Joan Boquer
Prades, 18 d’abril 1731. TESTAMENT. Testament de Joan Boquer, pagès de Prades, fet pel reverent Rafel Bonet, prevere i rector de Prades. Elegeix marmessors alhora que tutors i curadors dels seus fills i béns al seu germà Josep Boquer, veí de la Selva del Camp; a Rafel Boquer, també germà seu, veí d’Ulldemolins; i al seu cunyat Cristòfol Lleberia, pagès de Prades. Llega a la seva filla Vicenta 150 lliures barceloneses com a dot quan es casi, i també quan es casi llega cent lliures al seu fill Josep. Deixa a la seva muller Anna (“Boquer y”) Lleberia com a senyora majora usufructuària i potent durant tota la seva vida natural, mantenint emperò el seu nom i treballant per la casa. De tots els seus altres béns fa hereu universal al seu fill Joan, i si aquest morís sense descendència en edat de testar en tal cas tal herència passaria al seu fill Josep, i si les circumstàncies fossin també les suara esmentades en tal cas l’hereva seria la seva filla Vicenta; i si aquesta també morís en tals circumstàncies l’hereu seria el seu germà Rafel Boquer. Són testimonis Joan-Baptista Pont, cirurgià, i Anton Pont fadrí, respectivament pare i fill, ambdós de Prades. La transcripció del testament forma part del procés intitulat “Original proceso de la información recibida en la Curia del Magnífico Bayle de la villa de Prades, instando y requiriendo Rafael Boquer, labrador y vecino de la villa de Ulldemolins del mismo Condado de Pradas, como a tutor y curador de los pupillos, hijos y herederos del difunto Juan Boquer, tambien labrador y vecino de dicha villa de Pradas, a fin y effecto de lograr la licencia para vender cierta piessa de tierra de dichos pupillos por satisfacer algunas deudas y obligaciones de dicha casa y hacienda”, datat els dies 3 i 5 de març de 1746, i està feta per Emanuel Gelat, llavors prevere i rector de Prades.
FONT INDIRECTA. ACP : Fons Pascó : Cort del Batlle de Prades (Plec de processos) : “Original proceso de la información (...)”; català.
TRANSCRIPCIÓ DEL TESTAMENT DE JOAN BOQUER
“En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist y de la gloriosa y humil sempre verge Maria mare sua, Mare y Senyora nostra y de tots los sants y Santas de paradís sia amén. Com ningú en carn mortal posat puga evadir ni escapar lo perill de morir, per tant Yo, Joan Boquer, pagès de la vila de Prades, Arquebisbat de Tarragona, estant detingut en lo llit de malaltia corporal de la qual temo morir; estant emperò en mon bon enteniment, sana memòria, ferma y perfecta loquela, fas, disposo y ordeno mon últim y vàlido testament, última y darrera voluntat mia, en lo qual o en la qual cesso, anulo y revoco tot y qualsevol altre testament y codicil que yo fins a la hora present haja pogut fer en mà y poder de qualsevol notari, sots espècie de qualsevols paraules o signes de les quals verdaderament men penís, volent que aquest meu últim testament sia de tot valor, forsa y eficàcia per via de testament o codicil, o de qualsevol manera que en via de dret millor valer puga.
Primerament encomano la mia ànima al Altíssim Señor qui de no res la ha creada, perquè en la sua infinita misericòrdia la vulla acullir y associar a la Sua Santa Glòria de Paradís. A imitació de Christo, perdono totas las injúrias y agravis per amor de Déu.
Ítem, vull que tots los meus deutes sien pagats, aquells és a saber dels quals en via de dret constarà estar Yo tingut y obligat, y també que las injúrias sian satisfetas y esmenadas.
Ítem, elegesch sepultura al meu cos fahedor al fossar o sementiri de dita vila. Ítem, elegresch marmessors de la mia ànima y tutors y curadors de mos fills y béns a mon germà Joseph Boquer, en la vila de la Selva, Camp y de dit Arquebisbat populat; a Rafel Boquer, semblantment germà meu populat en la vila de Ulldemolins, comtat de Prades y de dit Arquebisbat. Y a Christòfol Lleberia mon cunyat, pagès de la present vila de Prades, als quals y a quiscun de ells a soles per mort dels altres dono ple poder per a fer cumplir tot lo que en aquest meu últim testament trobaran disposat y ordenat. Y com a tutors y curadors dono aquell poder que en semblants instruments se acostuma.
Ítem, vull que seguida la mia mort natural sem fasse enterro, [crida], novena y capdeany an ansolta lo dia abans, tot doble so y conforme se acostuma en dita vila de Prades. Ítem, vull que seguida la mia mort sien celebrades una vegada tan solament, cent misses resades a la caritat acostumada en la Iglésia Parroquial de dita vila de Prades per la Reverent Comunitat de Rector y Preberes de dita vila y per descans y repòs de la mia ànima.
Ítem, llego y dexo a ma filla Vicenta cent y sinquanta lliures moneda barcelonesa a temps de pendre estat, y a mon fill Joseph també llego y deixo cent lliures de dita moneda a temps també de péndrer estat, y una vegada tan solament.
Ítem, llego y deixo a ma amada esposa y muller Anna Boquer y Lleberia Señora Majora usufructuària y potent de tot lo usdefruit tots los dies de sa vida natural, mantenint emperò mon nom y vivint bé treballant per la casa. De tots los altres emperò béns meus fas hereu universal a mon fill Juan, y si acàs serà que dit mon fill Juan morira sens fills o filles, un o molts, o ab aquells alguns dels quals no arribarà a la edat perfecta de poder testar, o ab aquella morirà intestat, en tal cas fas hereu meu a mon fill Joseph, y si acàs serà que este morirà del modo que dalt és dit, en tal cas fas hereva a ma filla Vicenta. Y si dita ma filla Vicenta morira com dalt és dit, fas y substituesch hereu meu universal a mon germà Rafel Boquer; y així per ordre vull sia continuada la mia herència. Aquesta és la mia última y darrera voluntat, disposda en la casa de la mia pròpia habitació , en mà y poder del Reverent Rafel Bonet, Prebere y Rector de dita vila als divuit dies del mes de abril del any mil set cens trenta y hu. Senyal de mi, Joan Boquer, testador predit, qui totes les sobredites coses alabo, aprobo y lloho.
Testimonis cridats, coneguts, pregats y per boca de dit testador anomenats foren Juan Batiste Pont, sirurgià, y Anton Pont, fadrí, pare y fill respective, tots de dita vila de Prades”.
