1724 Capbreu de Joan Casals
Prades, 19 de juliol 1724. CAPBREU. Joan Casals, pagès de Prades, confessa i reconeix que té i posseeix per Nicolau de Cardona i de la Cerda, comte de Prades i senyor de la present vila i terme, en alou, amb lluïsme, firma, fadiga i altre qualsevol dret dominical, un dels tres rengs de pa que la Universitat de Prades té, franc de despeses, al forn o forns de la Universitat de Prades, pels quals forn o forn, juntament amb la Carnisseria, la Universitat de Prades paga anualment, el dia de Nadal, al comte de Prades la quantitat de 155 sous i set diners moneda barcelonesa, cosa ja confessada el dia anterior per dita institució , com consta en acte d’aquest mateix notari, Felicià Martí. L’esmentat reng de pa correspon a dit Casals per haver-lo comprat a carta de gràcia amb pacte de redimir mitjançant als Jurats i Universitat de dita vila de Prades, com consta amb acte en poder de la Escrivania Comuna del rector de dita vila amb data dinou de febrer de 1715.
Són testimonis Rafael Espasa i Francesc Macip, pagesos de Prades.
FONT. ACAC : fons Notaris forans, reg. 2125: Taula del Capbreu del comtat de Prades (1724-1727), full 14 revers; català
CONFESSIÓ DE JOAN CASALS
"Sia a tots manifest y notori com jo, Joan Casals, pagès de la vila de Prades, comtat de Prades, Archabisbat de Tarragona, fiat ut in procedenti usque ad clausulam primo et dices antea en lo forn y forns que la Universitat de dita y present vila de Prades té y posseheix y per sempre tindrà y possehirà un rench de pà dels tres renchs de pa que dita Universitat tenia en dits forn o forns, franch y quiti de tots gastos y missions, tant de allenyar com palejar, y altres qualsevols gastos tinga dit forn o forns, per lo qual forn o forns fa y presta dita Universitat de Prades junt ab la Carniseria de la mateixa Universitat a dita sa Excia de sens cinquanta y sinch sous y set dinés barcelonesos tots anys pagadors lo dia de Nadal, lo qual sens ja se troba confessat per dita Universitat en poder del notari avall escrit, lo dia divuit del present y corrent mes y any; lo qual rench de pa me especta y pertany a mi dit confessant per haverlo comprat a carta de gràcia amb pacte de redimir mitjansant als Jurats y Universitat de dita vila de Prades, com consta el acte en poder de la Escrivania Comuna del Rvt. Rector de dita vila rebut als dinou del mes de febrer de 1715; les quals coses fer y cumplir prometo 'fiat ud in dicta remina usque ad clausulam de mi et dices postea'. Joan Casals denunciant predit fiat ut in dicta remissa usque ad testes.
Testes huius rei sunt Raphael Espasa et Franciscus Macip, ambo agricola dicta villa de Prades".
ANOTACIÓ:
Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la respectiva confessió.