1724 Capbreu de Pere Gras
Prades, 19 de juliol 1724. CAPBREU. Pere Gras, ferrer de Prades, confessa i reconeix que té i posseeix per Nicolau de Cardona i de la Cerda, comte de Prades i senyor de la present vila i terme, en alou, lluïsme, firma, fadiga i altre qualsevol dret dominical, tot aquell tros de terra de pa o campa de tinguda uns deu peus d’amplada i un tornall de llargària, situat al terme de dita vila i a la partida de la Ribeta; el qual tros afronta a l’est amb terres de la vídua Olivé, al sud amb terres de dit confessant, a ponent amb terres de Josep Calderó, i al nord amb terres dels cònjuges Pere Alsina i Francesca Bonet; el qual tros de terra és part de la sèquia del molí dels dits cònjuges Alsina i Bonet, que abans era de Matheu Domènech.
Aquest tros de terra, per formar part de la dita sèquia, està obligat junt amb el dit molí derruït que és de dits cònjuges Alsina a fer i prestar anualment, el dia de Nadal, al comte de Prades cinc sous barcelonesos de cens, que paguen els dits cònjuges Alsina i Bonet per tenir y posseir el dit molí, amb lluïsme, firma, fadiga i tot altre qualsevol dret dominical i directa senyoria . I dit tros de terra, segons afirma el confessant, li pertany pels seus certs i legítims títols.
Són testimonis Joan Sans, jove cirurgià, i Francesc Rovellat, jove sastre, ambdós habitants de Prades.
FONT. ACAC : fons Notaris forans, reg. 2125: Taula del Capbreu del comtat de Prades 1724-1727, full 15; català.
CONFESSIÓ DE PERE GRAS
"Sia a tots manifest y notori com Yo Pere Gras, farré de la vila de Prades, archabisbat de Tarragona, mitjansant jurament fiat ut in alia firmata per Francisco Roig fol.13 'usque ad clausulam primo et cum ibi fueris dices antea, tot aquell bossí de terra de pa o campa de tinguda so és de amplària deu peus i de llargària un tornall poch més o manco, situat en lo terme de dita vila y en la partida de la Ribeta, lo qual afronta a sol hixent ab terras de la viuda Olivé, a mitg dia ab terras de mi dit confessant, a ponent ab terras de Joseph Calderó y a tremuntana ab terras de Pere y Francisca Alsina y Bonet cònjuges, lo qual tros de terra és part y de pertinèncias de la sèquia del molí dels dits cònjuges Alsina y Bonet y antes de Matheu Domènech, lo qual tros de terra per ser part de la dita sèquia està obligat junt ab lo dit molí derruït que és de dits cònjuges Alsina a fer y prestar a dita sa Excia, com a Comte del present Comptat de Prades, sinch sous de sens barcelonesos tots anys pagadors lo dia de Nadal , los quals pagan los dits cònjuges Alsina y Bonet per tenir y possehir lo dit molí, ab lluïsme, firma, fadiga y tot altre qualsevol dret dominical y directa Senyoria . Y me especta lo dit tros de terra per mos certs y llegítims títols. [Y és per] dites coses fer y cumplir prometo fiat ut in dicta remissa usque ad clausulam demi et dices postea Pere Gras denunciant predit fiat ut in dicta remissa usque ad testes.
Testes huius rei sunt Thomàs Sans, juvenis chirurgus, et Franciscus Rovellat, juvenis sutor, ambo in dicta villa habitatores".
ANOTACIÓ.
Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la corresponent confessió.
