1724 Capbreu de Pere-Joan Anglès Vilalta
Prades, 24 de juliol 1724. CAPBREU. Pere-Joan Anglès, pagès de Prades, confessa i reconeix que té i posseeix per Nicolau de Cardona i de la Cerda, comte de Prades i senyor de la present vila i terme, en alou, lluïsme, firma, fadiga i altre qualsevol dret dominical, un molí fariner derruït, ab les seves basses, peixeres i resta de drets i pertinences, situat al terme de dita vila i a la partida dita lo Molí Nou, que afronta a l’est amb terres del confessant, al sud amb terres de Joan Casals i abans de Pere Pocurull, a l’oest amb el camí, i al nord amb el torrent del pont, pel qual età obligat a prestar cinc sous anuals, el dia de Nadal, al dit senyor.
Aquest molí fariner derruït correspon a dit confessant com a hereu i universal successor de la seva difunta mare, Àgueda Vilalta, instituït amb el darrer testament d’aquesta, fet i signat en una data que en aquesta font resta en blanc, i en poder del Rector de dita vila de Prades; i a la dita Àgueda Vilalta pertanyia pels títols que consten en la Confessió per ella feta amb acte rebut en poder de Joan Pellisser i Pedret, notari públic de Falset, als divuit dies del mes de agost de l’any 1659.
Són testimonis Josep Calderó i Joan Conesa, pagesos de Prades.
Aquesta i les altres confessions de capbrevació del llibre estan notariades per Felicià Martí, escrivà de la Selva del Camp.
FONT. ACAC: fons Notaris forans, reg. 2125 : Taula del Capbreu del comtat de Prades (1724-1727), full 16 revers; català.
CONFESSIÓ PERE-JOAN ANGLÈS
"Sia a tots manifest y notori com Jo Pere-Joan Anglès, pagès de la vila de Prades, fiat ut in alia firmata per Roig fol. 13 usque ad clausulam primo et dices antea un molí fariner derruït, ab sas bassas, peixeras y demés drets y pertinèncias de aquell, situat en lo terme de dita vila y en la partida dita lo Molí nou, que afronta a sol hixent ab terras de mi dit confessant, a mitg dia ab terras de Joan Casals y antes de Pere Pocurull, a ponent ab lo camí, y a tremuntana ab lo torrent del pont; per lo qual fas y presto y a fer y prestar so tingut y obligat a dit Excm Sr com a Comte del present Comtat de Prades sich sous de ens tots anys, pagadors lo dia de Nadal, ab lluisma, firma, fadiga y directa Senyoria y tot altre dret dominical; lo qual molí fariner derruït especta a mi dit confessant com a hereu y universal successor de la quondam Àgada Anglès y vilalta, ma mare, instituït ab son últim y darrer testament que féu y firmà en poder del Rvt. Rector de dita vila de Prades dia [en blanc]; y a la dita Àgada Anglès y Vilalta espectava per los títols calendats en la Confessió per ella feta ab acte rebut en poder del Distingit Joan Pellisser y Pedret, notari públich de la vila de Falset, als divuit dias del mes de agost del any mil sis cents sinquanta nou; les quals coses fer y cumplir prometo fiat ut in dicta remissa usque ad clausulam fet fonch açò et dies postea en dicta vila de Prades, Archabisbat de Tarragona, als vint y quatre dias del mes de juriol de mil set cents vint y quatre.
Senyal de mi Pere-Joan Anglès denunciant predit fiat ut in dicta remissa usque ad testes.
Testes huius rei sunt Josephus Calderó et Joannes Conesa, ambo agricola dicta villa".
ANOTACIÓ. Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la corresponent confessió.
