1835 Capítols matrimonials Antònia Cendrós Casals

Capafonts, 3 de març 1835. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre els ja cònjuges Josep Magrané Pocurull, pagès (fill de Salvador Magrané, pagès difunt, natural de Mont-ral, i de llur muller Gertrudis Pocurull, vivent, veïns de Capafonts) i Antònia Cendrós Casals, donzella (filla de Pau Cendrós, pagès vivent, i de Magdalena Casals, difunta, veïns de Prades).

Primerament el dit Josep Magrané es dota de tots els drets de legítima que pugui tenir en els béns dels seus pares.

Per l’altra part Pau Cendrós, amb motiu del matrimoni de la seva filla Antònia i en paga de tots els seus drets dona a aquesta 150 lliures barceloneses, una caixa de noguer “de la forma major”, quatre llençols usats, quatre camises usades, una màrfega i unes estovalles, les quals coses li promet pagar i lliurar de vint-i-cinc en vint-i-cinc lliures, i si vivint el donador no podia satisfer anualment aquelles dona facultat a la donatària per a que després de la mort d’aquest es possessioni d’aquella parada de terra de “més avall del vidrié”. Aquesta donació, però, es fa amb pacte que si la dita donatària moria sense fills en edat de testar només pugui disposar de vint-i-cinc lliures, i la resta dels diners i coses a ella donades tornin a dit donador o al seu successor. En el capítol següent la dita Antònia dóna i constitueix en dot al seu marit les coses a ella donades, que al seu torn i per les mateixes li signa carta dotal i d’espoli i li fa de creix la quantitat de quinze lliures.

És pactat entre dites parts que Josep Magrané aculli i associï la seva muller Antònia Cendrós a totes compres i millores que tinguin lloc al llarg del seu matrimoni, volent que dites millores passin als fills en cas de tenir-ne, podent disposar de la seva part en cas que no sigui així. També les dites parts elegeixen per hereus als fills i filles d’aquest matrimoni amb preferència als de qualsevol altre, fill per fill i filla per filla, preferint els mascles a les femelles, i seguint l’ordre de primogenitura, en el benentès que els dits fills estiguin capacitats per regir els dits béns. En cas de sobrevivença de fills les dues parts han acordat que una no pugui demanar o pretendre de l’altra més de tres lliures.

Pau Cendrós signa personalment, i per la resta d’atorgants, que no saben escriure, ho fa un dels testimonis.

FONT. ACAC : FN Alcover, núm. 75 : De Rovira i Valldossera, Pau : Manual 1835-1839, full 32 revers/1835; català.