1839 Capítols matrimonials Agustí Vendrell Casals
Alcover, 6 d’abril 1839. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Agustí Vendrell i Casals, fadrí pagès (fill d’altre Agustí Vendrell, també pagès, i de Teresa Casals, natural de Prades, cònjuges vivents) i de Teresa Vilalta i Pucurull, donzella (filla de Pere Vilalta, pagès, i de Teresa Pucurull, cònjuges vivents, tots del lloc de Farena, sufragània de Mont-ral).
Primerament els dits cònjuges Vendrell i Casals, arran de l’expressat matrimoni, ara per després de la seva, fan donació universal dels seus béns al seu fill Agustí, amb diversos pactes: en primer lloc dits donadors, mentre qualsevol d’ells visqui, es reserven tot el ple i íntegre usdefruit de les coses donades, sense cap altra restricció que usar-ne “a arbitre de bon varó”, tot prometent emperò alimentar i tenir cura amb ell dels esdevenidors cònjuges i família, treballant aquests a utilitat i profit de dits donadors. També dits donadors prometen pagar tots els càrrecs als quals dits béns estiguin obligats. També dits donadors es reserven la facultat de col·locar i dotar, en funció de les seves possibilitats, a la resta dels seus fills i filles. També es reserven cent cinquanta lliures, setanta-cinc per a cadascun d’ells, per a que amb elles puguin testar o disposar-ne lliurement. A més, s’estipula que si dit donatari morís sense fills o filles en edat de testar, només podria disposar de dues-centes lliures en concepte de tots els seus drets, i hauria de retornar la resta del dit dot a dits donadors o faltant aquests al seu hereu.
Per la seva part, els cònjuges Vilalta i Pucurull, juntament amb Joan Vilalta, fill i donatari universal seu, amb motiu de l’esdevenidor matrimoni i pagament de tots els drets de la seva filla i germana Teresa, donen a aquesta tres-centes lliures barceloneses, una caixa usada i diverses peces de roba en aquests capítols relacionades, les quals coses prometen pagar-li de la següent forma: les tres-centes lliures amb set pagues anuals pagadores el dia de tots Sants, la primera aquell mateix any, i la roba i altres en el termini de quatre anys comptables a partir de la suara esmentada data. Si la dita Teresa, emperò, morís sense fills o filles en edat de testar, només podria disposar de cinquanta lliures, i la resta del dot hauria de tornar a dits donadors o al seu hereu.
En un altre capítol la dita Teresa Vilalta dona i constitueix el seu dot als dits cònjuges i fill Vendrell i Casals, esdevenidors sogres i marit, que al seu torn li fan i signen carta dota i d’espoli. i per raó d’aquell li fan de creix trenta lliures, associant-la també a totes compres i millores que tinguin lloc al llarg d’aquest matrimoni, vivint els quatre al quart, els tres al terç, i vivint dits Agustí i Teresa a mitges, volent que dites millores, cas de tenir descendents, siguin d’aquests fills o filles. També és acordat entre les dues parts que els fills i filles del present matrimoni siguin escollits com a hereus, fills i fills i filles per filles, amb preferència als fills i filles de qualsevol altre matrimoni, preferint els fills a les filles i conservant l’ordre de primogenitura, “com sian emperò lo tals fills hàbils, capasos e idoneos pera regir y governar sos bens”; d’altra banda, s’estipula que en cas de sobrevivença de fills una part no pugui demanar o pretendre de l’altra més de tres lliures barceloneses.
Per dits atorgants, dits Vendrell pare i fill signen personalment, mentre que per la resta signa un dels testimonis.
FONT. ACAC : FN Alcover, núm. 75 : De Rovira i Valldossera, Pau : Manual 1835-1839, full 58 revers/1839; català.