1753 Capítols matrimonials Josep Aixalà Noguer (Prades) i Maria Barberà Vilalta (Albiol)

Alcover, 12 d’abril 1753. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Josep Aixalà Noguer, fadrí, pagès de Prades (fill de Jaume Aixalà, també pagès, vivent, i de la difunta Florentina Noguer) i Maria Barbarà Vilalta, donzella (filla del difunt Jaume-Joan Barbarà, pagès del mas dit del Masroig, terme de l’Albiol i parròquia d’Alcover, i de Tecla Vilalta).

Primerament dit Jaume Aixalà fa hereu universal de tots els seus béns al seu fill Josep contraent, emperò reservant-se’n en vida el caràcter de senyor major i usufructuari, títols de què també gaudiria la seva esdevenidora muller Tecla Vilalta Balenyà en cas que ell, dit Jaume Aixalà, premorís, i sempre que aquesta restés vídua i guardés el seu nom. També dit Jaume es reserva cent cinquanta lliures per a lliurement testar i per col·locar a una filla que té, i vol que si del seu esdevenidor matrimoni té fills o filles, aquest hagin de ser dotats, en prendre estat, segons les disponibilitats de la casa. Vol que premorint ell, i guardant la dita Tecla “Barberà y” Vilalta el seu nom, resti aquesta com a usufructuària, i que en cas de no entendre’s amb Josep Aixalà i els seus li siguin donats per a la seva alimentació quinze lliures barceloneses, i sis quarteres de blat bo del que serà collit a les seves terres i donant-li habitació decent en un quart de la casa. També dit Jaume Aixalà es reserva que si vivint ell tingués discòrdia amb el seu fill o els seus, pugui treure de la casa d’aquest tots els drets que té en ella; i morint el seu fill Josep sense legítima successió, que només de dits béns donats pugui testar quinze lliures, havent de retornar la resta al donador o als seus hereus i successors. Per la seva banda, dit Josep Aixalà accepta les coses a ell promeses pel seu pare, i d’altra banda es dota de la universal heretat i béns de la seva difunta mare, Florentina Nogués, que en el seu darrer testament el nomenà per hereu.

Pel que fa a l’altra part Josep Barbarà, germà de dita Maria donzella, promet en dot a aquesta la quantitat de 200 lliures barceloneses, que han de ser satisfetes del llegat que en satisfacció de totes els seus drets li féu el seu pare, seixanta de les quals pagadores en roba el dia del seu desposori, i cent quaranta en tres iguals pagues, la primera del dia del desposori a un any, la segona a l’altre any, i la tercera de dit dia a tres anys. En cas que dita Maria morís sense legítima successió només podria testar 25 lliures, i hauria de retornar la resta de les coses a ella donades. Com és usual, dita Maria constitueix el dot al seu esdevenidor marit, que l’accepta i li signa carta dotal i d’espoli.

Dits Jaume i Josep Aixalà, Tecla Vilalta i Maria Barberà s’admeten i associen a totes compres i millores que tinguin lloc al llarg del present matrimoni, vivint els quatre al quart, tres al terç, i vivint dos per meitat. També és acordat que en cas d’haver-hi sobrevivença per alguna de dites parts cap part podrà demanar res a l’altra, i que morint algun dels contraents sense testar se’ls donarà per dotació de la seva ànima la quantitat de quinze lliures.

Els testimonis són Anton Torroella, cirurgià, i Miquel Sans, pagès, ambdós d’Alcover, el primer dels quals signa per Jaume Aixalà i Maria Barberà, per no saber aquests escriure. Josep Aixalà i Josep Barberà signen de pròpia mà.

FONT: ACAC: FN d’Alcover, llibre 7 : Cortès i Baronat, Ramon : Manual 1751-1755, full 39/1753; castellà.

ANOTACIÓ: Igual com passa amb els capítols entre Jaume Aixalà i Tecla Vilalta, aquest document està redactat en castellà, un fet pràcticament excepcional en aquest tipus de documentació i època, si més no en l’entorn de les muntanyes de Prades.