1772 Capítols matrimonials Sebastià Martorell Oliver amb Margarida Juncosa Pissarro

Prades, 28 de novembre 1772. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Capítols matrimonials entre Sebastià Martorell Oliver, fadrí pagès (fill d’Isidre Martorell, pagès, i de Rosa Oliver, cònjuges vivents) i Margarida Juncosa Pissarro, donzella (filla de Baptista Juncosa i de Florentina Pissarro, cònjuges vivents), tots de la vila de Prades. Els pares del contraent ordenen aquest hereu universal de tots els seus béns, reservant-se’n però l’usdefruit mentre visquin, del qual prometen sustentar als dits cònjuges esdevenidors i a la seva família, treballant aquests en profit de la casa; també es reserven per acomodar i dotar als seus altres fills, i per poder testar i lliurement disposar-ne la quantitat de 200 lliures barceloneses; emperò, si el seu fill Sebastià morís sense descendència en edat de testar, només podria disposar de la quantitat de 37 lliures i 10 sous, havent de retornar la resta a dits donadors o al seu hereu o successor. En altre capítol, els pares de Margarida Juncosa i Baptista Juncosa, germà d’aquesta, per tots els drets a ella corresponents li donen: d’una part, 70 lliures barceloneses (que prometen lliurar-li en tres iguals pagues, la primera el dia de Nadal de 1773, i les altres dues en el mateix dia dels dos següents anys), i de l’altra diverses peces de roba, així com una caixa de pi nova o de noguer usada,amb el seu pany i clau, que prometen lliurar-li el dia del desposori; emperò, si aquesta morís sense descendents en edat de testar només podria disposar de 37 lliures i 10 sous, havent de retornar la resta de diners i roba. D’altra banda els pares de Sebastià Martorell i ell mateix fan a Margarida de creix, augment o donació per noces la quantitat de dotze lliures, que correspondrien als fills en cas de tenir-ne. En un altre capítol els pares de Sebastià Martorell i ell mateix, seguint la consuetud de l’Arquebisbat de Tarragona, associen Margarida Juncosa a totes compres i millores que tinguin lloc en el present matrimoni. D’altra banda, els esdevenidors cònjuges estipulen que heretaran fills per fills i filles per filles, preferint sempre els mascles a les femelles, i els del present als de qualsevol altre matrimoni, aquell però que voldran i que més hàbil els semblarà. Són testimonis Francesc (“Francisco”) Roig i Onofre Llobregat, els dos pagesos de Prades, el primer dels quals signa per tots els sobre dits, per no saber aquests escriure.

FONT. AHT : FN d’Ulldemolins : Alba i Molins, Salvador : Manual 1772, full 226; català.