1776 Capítols matrimonials Francesc Sans Espasa amb Maria Aixalà Barberà

Prades, 28 d’octubre 1776. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Francesc Sans Espasa, fadrí, pagès de Vilanova de Prades (fill de Francisco Sans, pagès vivent, i de Maria Espasa, difunta, cònjuges de VP) i Maria Aixalà Barberà, donzella (filla de Josep Aixalà Noguer, pagès, i de Maria Barberà, cònjuges vivents de Prades).

Primerament l’esmentat Francisco Sans, i Francisco Sans Espasa fill seu, pare i germà respectius del sobre dit Francesc Sans, per totes parts d’heretat, legítimes i altres drets a ell corresponents donen entre vius a aquest la quantitat de 1200 lliures barceloneses (sis-centes el dia de les noces, i altres cent lliures anuals, en dit dia, fins completar aquella quantitat), a més de les robes que prometin lliurar-li també el dia del casament; si dit Francesc Espasa morís, emperò, sense fills en edat de testar, només podria testar i disposar de 200 lliures, havent de tornar la resta als seus donadors o successors d’aquests.

D’altra banda els pares de Maria Aixalà constitueixen i ordenen aquesta hereva universal de tots els seus béns, amb els següents tres pactes o condicions: En primer lloc, se’n reserven l’usdefruit mentre visquin, prometent mentre sustentar filla, cònjuges i possibles descendents, per bé que aquests hauran de treballar “per profit de la casa”; en segon lloc, es reserven els béns necessaris donats per poder dotar “a una altra filla que tenen” i també mil lliures entre els dos cònjuges per a disposar d’un fons amb què poder testar lliurement; finalment, s’ordena que la present donació sigui nul•la en cas que Joseph Aixalà tingués un fill mascle, del present o altre matrimoni, i per si aquest fos el cas, doten ara a la seva filla Maria amb diverses robes i amb una terra campa d’uns vuit jornals a la partida de Rossinyol; en tot cas, tant en cas de tenir lloc la donació i heretament universal com en cas de quedar aquesta revocada, Maria Aixalà només podria testar lliurement 200 lliures, havent de retornar la resta als seus progenitors o al seu successor i hereu universal.

D’altra banda, seguint la consuetud de l’arquebisbat de Tarragona, dits cònjuges Aixalà i Barberà i la seva filla Maria acullen Francesc Espasa a totes compres i millores esdevinguts en el present matrimoni (vivint els cònjuges Francesc i Maria al quart, mor un d’ells al terç, i morts els dos per meitat), volent que si dit matrimoni té descendència les esmentades millores siguin d’aquests. Per la seva banda Francesc Sans fa a la seva esdevenidora muller de creix, augment o donació per noces seixanta lliures, que passarien a la descendència cas de tenir-ne.

D’altra banda Josep Aixalà convé que en cas de tenir ell fill mascle, tindrà en sa casa i companyia a dits cònjuges esdevenidors i família, treballant aquests en profit de la casa, i també cedeix a aquests l’usdefruit de la peça de terra que ha promès donar en dot a la seva filla Maria.

La fórmula d’heretament acordada entre les dues parts és de fills per fills i filles per filles, preferint sempre els mascles a les femelles i els del present als de qualsevol altre matrimoni, amb els pactes que consideraran en testaments o altres mes de darreres voluntats. Per al cas, però, que del present matrimoni no hi haguessin fills macles i n’hi hagués d’algun altre matrimoni, prevalguin aquests a les filles del primer o qualsevol altre.

Són testimonis Bernat Pi, apotecari de Prades, i Jaume Alentorn, pagès de Vilanova de Prades.

Francisco Sans, Francisco Sans Espasa, Francesc Sans, i Josep Aixalà signen de pròpia mà, i per dites Maria Barberà i Maria Aixalà Barberà, que diuen no saber escriure, hauria signat un dels testimonis. De tota manera en aquest manuscrit del manual només hi apareix la signatura d'un “Francisco Sans”.

FONT. AHT : FN d’Ulldemolins : Alba i Molins, Salvador : Manual 1776, full 156 revers; català.

ANOTACIÓ: Fem avinent el cas ben poc habitual que dos germans vius tinguin el mateix nom, però un d’ells (Francesc Sans Espasa) en català i l’altre (Francisco Sans Espasa) en castellà.