1776 Capítols matrimonials Joan Anglès Lleberia (Prades) amb Antònia Escoté (Montblanc)
Montblanc, 19 de febrer 1776. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Joan Anglès Lleberia, fadrí pagès de Prades (fill d’altre Joan Anglès, pagès de la mateixa vila, vivent, i de llur muller Felipa Lleberia, difunta) i Antònia Escoté Andreu, donzella (filla de Joan Escoté, pagès de Montblanc, difunt, i de “Franca. Anglès y Andreu y en primeras núbcies Escoté”, vivent).
Primerament Joan Anglès major, pare de Joan Anglès menor, cònjuge esdevenidor, amb títol d’heretament i donació universal, i després del seu òbit, atorga al dit fill tots els seus béns, reservant-se en vida com a senyor major, poderós i usufructuari de les coses donades, reservant-se també seixanta lliures per a testar i disposar-ne lliurement, i amb pacte que en cas que dit donatari morís sense fills en edat de testar només podria disposar de trenta lliures, i la resta del dot hauria de retornar al donador o al seu hereu i successor.
En altre capítol la dita Antònia Escoté, donzella i esdevenidora contraent, en presència de la seva mare “Franca. Anglès y en primeras núbcies Escoté”, constitueix i aporta per dot al seu esdevenidor marit tots i sengles béns seus, que al present consisteixen en una casa derruïda situada dins la vila de Montblanc, al carrer dit del Bon aire, i una peça de terra de vinya plantada situada en dita mateixa vila, en la partida dita d’Anguera, així com qualsevols altres béns que li puguin pertànyer. Al seu torn Joan Anglès major i Joan Anglès menor, pare i fill, sogre i marit respectivament de la dita Antònia Escoté donzella, cullen i associen aquesta a totes compres, guanys i millores que tinguin lloc al llarg del present matrimoni, i que en cas de tenir-ne passaran als fills, i també li fan de creix, augment o donació per noces la quantitat de cinquanta lliures, volen que també en cas de tenir-ne passin als fills.
La fórmula d’heretament és de fills per fills i filles per filles, preferint aquests als de qualsevol altre eventual matrimoni. També s’explica que per raó de la sobrevivença o drets pertocants als fills una part no podrà demanar a l’altra més que tres lliures barceloneses.
Són testimonis Josep Castelló, escrivent, i Josep Cabesa, pagès, els dos de Montblanc, el primer dels quals signa per dites parts, atès que aquestes no saben escriure.
FONT. ACCB: FN de Montblanc, sign. 3386: Castelló i Guasch, Josep : Capítols Matrimonials 1774-1778, full 126 revers; català.