1779 Capítols matrimonials Josep Roig Vilalta amb Florentina Conesa Arbós

Prades, 27 d’agost 1779. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Josep Roig Vilalta, fadrí pagès (fill de Francesc [“Francisco”] Roig, vivint, i d’Elisabet Vilalta, difunta, cònjuges de Prades) i Florentina Conesa Arbós (filla de Francesc [“Francisco”] Conesa, pagès, i d’Engràcia Arbós, cònjuges de la mateixa vila, vivents). El pare del futur contraent constitueix aquest com a hereu universal de tots els seus béns, reservant-se’n però mentre visqui el ple usdefruit, prometent en aquesta situació mantenir els futurs cònjuges i llur família a canvi que aquests treballin en profit de la casa; si el seu fill mor, però, sense descendència o amb fills encara en edat de testar, els béns donats hauran de retornar al donador si viurà, o al seu successor i hereu universal. En un segon capítol, els pares de la futura contraent doten aquesta amb diverses robes i amb 220 lliures barceloneses, 120 de les quals són el llegat que li deixà el seu oncle, el prevere Joan Conesa, i les restants prometen pagar-li en quatre anys i quatre iguals pagues, coincidint amb el dia de les noces; si morís sense fills o amb fills sense edat de testar, hauria de tornar el seu dot, tret de 80 lliures, 50 de les quals del llegat del seu oncle, i 30 del dot dels pares. La contraent aporta el seu dot al futur marit, però haurà de recobrar-la sempre que s’escaigui restitució de dot. El futur marit i el pare d’aquest fan a la futura contraent creix, augment o donació per noces la quantitat de 30 lliures, que en cas de descendència pertanyeran a aquesta, i prometen pagar-li en cas que s’escaiguin restitució de dot i solució de creix. Francisco Roig i Josep Roig associen a Florentina Conesa a totes compres i millores, a parts iguals. Les dues parts estipulen la preferència dels fills sobre les filles, però no pas en funció de la primogenitura, sinó de la seva elecció en funció de les corresponents capacitats. Són testimonis Joan Fort, cirurgià de Prades, i Ramon Sedó, sastre de l’Aleixar. Els dits Francisco Roig i Josep Roig signen de pròpia mà, mentre que per la resta signa el primer de dits testimonis.

FONT. ACCB : FN de Montblanc, reg. 3402.1 : Alba i Molins, Salvador : Manual 1779, full 137; català.

TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT

_{“En nom de Déu Nostre Señor, y de la gloriosa e humil verge Maria, mare sua y advocada nostra sia. Amén. Tractat és estat y mediant la Divina gràcia del Sperit Sant concordat que matrimoni sia fet per y entre Joseph Roig, fadrí pagès de la vila de Prades, Arquebisbat de Tarragona, fill llegítim y natural de Francisco Roig, pagès vivint, y de Elisabet Roig y Vilalta, difunta, cònjuges de dita vila, de part una; ab la honesta Florentina Conesa donsella, filla llegítima y natural de Francisco Conesa, pagès, y de Engràcia Conesa y Arbós, cònjuges de la mateixa vila, vivint, de part altre. De y sobre lo qual matrimoni, per intervenció de bones persones, se han fet, tractat y concordat los Capítols y evinensas següents.}

Primerament: Lo dit Francisco Roig, pare del sobredit Joseph Roig fadrí pagès, per lo amor y bona voluntat que vers lo dit son fill aporta, y per causa y contemplació del present matrimoni, lo qual de voluntat sua fa y contracta, y fer y contractar deu ab la dita Florentina Conesa donzella: Ab donació pura, perfeta, simple e irrevocable ques diu entre vius (aprés emperò òbit seu y no abans) constitueix y ordena al dit Joseph Roig fill seu com a ben mereixent, present y avall acceptant, Hereu Universal de tots sos béns, mobles e immobles, haguts y per haver, noms, veus, drets y accion suas universals que ara de present té y en lo esdevenidor tenir podrà en qualsevol part del món, per qualsevol títol, causa o rahó. La qual Donació y Heretament Universal fa y fer entén ab los pactes, vincles, condicions y retencions avall escrites y següents, y no altrament ni en altra manera. Primo, ab pacte que ell dit Donador se reté y reserva tot lo ple e íntegro usdefruit de tots los dits Béns Donats tots los dias de la sua vida natural, del qual usdefruit promet sustentar als dits cònjuges esdevenidors, y a sa família sin tindran, de tots los aliments necessaris de menjar y beurer, calsar y vestir, tant en sanitat com en malaltia, treballant emperò per profit de la Casa. Ítem, ab pacte que ell dit Donador se reserva sobre los mateixos béns donats per a poder testar y a sas libres voluntats fer la cantitat de dos centas y sinquanta lliuras moneda barcelonesa. Ítem, ab pacte que si acàs serà (lo que Déu no vulla) que lo dit Joseph Roig fill seu morira quant que quant sens fills o fillas, un o molts, llegítims y naturals y de llegítim y carnal matrimoni procreats, o ab tals ningun dels quals arribara a edat perfeta de fer testament, en tal cas puga tan solament testar y a sas libres voluntats fer de la cantitat de sinquanta lliuras moneda barcelonesa, y tots los restants béns tornen y pervingan a ell dit Donador si a les horas viurà, y si no viurà a son hereu y universal successor o a qui ell haurà volgut, disposat y ordenat, de paraula o en escrits, ab testament o en altre qualsevol manera. Y aixís, ab dits pactes y no sens aquells, fa la dita Donació y Heretament Universal com millor dir y enténdrer se pot; prometent y jurant corporalment y solemne que la present Donació y Heretament Universal y totas las cosas en ella contengudas tindr`pa per fermas y agradables y contra aquellas no farà ni vindrà ni las revocarà per causa de ingratitut, inopia necessitat u ofensa, ni per altre qualsevol causa o rahó, renunciant a la lley tal revocació permetent. E lo dit Joseph Roig, present, accepta la dita Donació a ell per lo dit son pare de sobre feta, ab los pactes predits, als quals expressament concent, ab besament de mans y referiment de moltas gràcias que lin fa, y ab jurament llargament.

Ítem, ab altre Capítol, los dits cònjuges Francisco Conesa y Engràcia Conesa y Arbós, pares de la sobredita Florentina Conesa donzella, per lo amor y bona voluntat que vers la dita sa filla aportan, y per causa y contemplació del present matrimoni, lo qual de voluntat sua fa y contracta y fer y contractar deu ab lo dit Joseph Roig fadrí pagès: Per totas és a saber parts de heretat y llegítimas suas paternal y maternal y suplement de aquellas, y per tots y qualsevols Drets a ella espectants en la sua heretat y béns, tant per las ditas com per altres qualsevols causas y rahons, li donan en Dot, per Dot y en nom de Dot: de una part la cantitat de Dos centas y vint lliuras moneda barcelonesa, en las quals se comprenen las cent lliuras que li deixà y llegà son oncle lo Reverent Joan Conesa, Prebere, en son últim y vàlido testament, y prometen donarlashi y pagar aquellas en esta forma, a saber: cent y vint lliuras lo dia de las Bodas celebradoras del present matrimoni, y las restants cent lliuras ab quatre anys y quatre iguals pagas, comensant a fer la primera en dit die de las bodas a un any, y aixís lo demés anys consecutius en semblants dias, fins haver fet lo cumpliment; y de altra part, la roba següent: Primo, un vestit de estameña de mans y altre de escot negre del plom ample, so és faldillas, gipó y caputxó. Item, unas faldillas de escarremant, altres de mig ano de oro, altres de fil y cotó, altres de sarfa, altres de buret que fa las te, y altres de estameña blava. Item, una armilla de domàs, altre de durantes blaves, altra de feixo que fa late, altra de blanca rellada, y altre de fil y cotó blanca. Item, dos caputxos de escot de ypre blanch, lo un nou y lo altre ja selté, y un de bayeta blancaItem, una armilla de sempredura. Item, una camisola de escarlatay altre de paño. Item, un justillo de sempredura verda, que ja sel te. Item, quatre debantals , un de tafetà, altre de pompolina que ja sel te, un de cotó del bo, y altre del comú. Item, un mantó de escomilla. Item, un matalàs de dahuets. Item, set llansols. Item, catorze camisas, la una amb cos y mànegas de tela, sinch de bri ab mànegas de tela, y las vuit de bri. Item, sis canas de toballons. Item, quatre coixineras , dos de tela y dos de fil y cotó. Item, dos coxins plens de llana. Item, duas tovallolas de tela, la una llarga y la altre rodona. Item, un debantal del forn. Item, una flassada verda de la forma majó. Ítem, una caixa de nogué ab son pany y clau; tota la qual roba prometen donarli y entregarli lo mateix dia de las bodas celebradoras del present matrimoni. Aquesta emperò Donació fan y fer entenen a la dita Florentina Conesa donzella, filla sua, ab tal forma, pacte, vincle y condició que si la dita Florentina morira quant que quant sens fills o fillas, un o molts, llegítims y naturals y de llegítim y carnal matrimoni procreats, ewn tal cas puga tan solament testar y a sas libres voluntats fer de la cantitat de vuitanta lliuras moneda barcelonesa, a saber: sinquanta lliuras de las que li deixà son oncle, y trenta lliuras de las que li donan sos pares; y tot lo restant Dot y roba torne y pervinga a ells dits Donadors si a les horas viuran, y si no viuran a son Hereu y universal successor o a qui ells hauran volgut, disposat y ordenat de paraula o en escrits, ab testament o en altre qualsevol manera. Y prometen y juran corporalment y solemne que la present Donació y totas las cosas en ella contengudas tindran per fermas y agradables, y contra aquellas no faran ni vindran ni las revocaran [...] E la dita Florentina Conesa donzella, present, accepta la dita Donació a ella per los dits sos pares desobre feta, ab lo pacte predit, al qual expressament consent ab besament de mans y referiment de moltas gràcias que los fa, y ab jurament llargament. Ítem, ab altre Capítol, la dita Florentina Conesa donzella, fent estas cosas de y ab exprés consentiment y voluntat de dits sos pares y de altres parents y benvolents seus: Dóna, constitueix y aporta en Dot, per Dot y en nom de Dot al dit Joseph Roig (Déu volent) marit esdevenidor, totas las sobreditas cosas a ella per los dits sos pares en lo precedent Capítol de Donació promesas donar, voolent y consentint que lo dit marit seu esdevenidor, en virtut de la present Constitució Dotal, demane, exhigesca y reba tota la dita sua Dot y los fuits de aquella seus propris fassa per millor suportar los càrrechs del present matrimoni; finit emperò en y en tot cas, lloch y temps, que restitució de Dot y haja lloch, ella y los seus recobren salva la proprietat de la dita sua Dot, sens contradicció alguna de ell ni dels seus. La qual Constitució Dotal fa ab cessió y mandato de tots drets y accions [...] y ab jurament llargament. Ítem, ab altre Capítol, los dits Francisco Roig y son fill Joseph Roig (Déu volent) marit esdevenidor de la sobredita Florentina Conesa donzella, fan y firman Carta Dotal y de espoli a la dita Florentina de las ditas cosas per ella en lo precedent Capítol al dit marit seu esdevenidor en Dot constituidas y aportadas; de y per las quals, com y per la lloable virginitat de aquella, li fan de creix, augment o Donació per noces la cantitat de trenta lliuras moneda barcelonesa; volent que si fills o fillas y haurà del present matrimoni, sian de aquells. Lo qual Dot y creix o Donació per noces li salvan y asseguran, assignan y consignan en y sobre tots sos béns, mobles e immobles, haguts y per haver, y la dita Dot y creix o Donació per noces li prometen restituhir y pagar en tot cs, lloch y temps que restitució de Dot y solució de Creix haja y tinga lloch, sens dilació [...] y ab jurament llargament.

Ítem, ab altre Capítol los dits Francisco Conesa y Engràcia Conesa y Arbós, cònjuges y pares de la sobredita Florentina Conesa donzella, fan y firman Carta de Debitori a la dita Florentina, y per ella al dit Joseph Roig marit seu esdevenidor, present, de totas las sobreditas cosas per ells y en la sobre incerta Donació a aquella promesas donar, las quals prometen donarli y entregarli y per ella al dit marit seu esdevenidor, en lo modo y forma y en las diadas y pagas endita Donació més llargament contengudas, sens dilació ni escusa alguna [...], ab totas clàsusulas y renunciacions, aixís de propri for com altres útils y necessàries, y en semblants posar acostumades y ab jurament llargament.

Ítem, al altres Capítol lo dit Francisco Roig y son fill Joseph Roig, marit esdevenidor [...] convenen y en bona fe prometen que, haguda y rebuda que hauran la dita Dot, ne faran y firmaran Àpocha de aquella, y en cas de restitució de Dot restituhiran aquella, so és: los diners del modo y manera y ab las pagas los hauran rebut, y las robas talas qualas se trobaran, sens dilació ni escusa alguna [...] y ab jurament llargament.

Ítem, ab altre Capítol, lo dit Francisco Roig y son fill Joseph Roig, marit esdevenidor de la sibredita Florentina Conesa donzella, la acullen y associan en totas compras y milloras que (Déu volent) constarà que durant lo present matrimoni hauran millorat, ço és: vivint lo dit Francisco, al ters; y mort est, per meitat; volent que si fills o fillas y haurpa del present matrimoni, sian de aquells. Las quals milloras li salvan y asseguran, assignan y consignan en y sobre tots sos béns [...] y ab jurament llargament. Ítem, al altre Capítol los dits Joseph Roig y Florentina Conesa (Déu volent) cònjuges esdevenidors, convenen y en bona fe prometen que, en testament o en altre espècie de última voluntat, o bé entre vius, heretaran als fills del present matrimoni, ço és: fills per fills y fillas per fillas, preferint sempre los mascles a las famellas, y los del present matrimoni a los de qualsevol altre; aquell emperò que voldran y més hàbil los apareixerà, ab los pactes, vincles, condicions y retencions que appocaran y apposar voldran endins sos testaments o altres espècies de últimas voluntats, o bé entre vius. Lo qual Heretament corelatiu fan y fer entenen com millor dir y enténdrer se pot, prometent aquell haver y tenir per ferm y agradable, y contra aquell no fer ni venir per alguna causa o rahó, baix obligació de tots sos béns, y ab jurament llargament. Ítem, al altre Capítol és estat pactat y concertat entre las ditas parts que en cas que lo altre de dits cònjuges esdevenidors sobrevivint sobrevisca a algun fill o filla del present matrimoni, dit sobrevivint sols puga preténdrer en los béns del que premorirà, per rahó de dita sobrevivensa, tres lliuras moneda barcelonesa y no més, com del demés la una part a la altra ad invicem sen absolen y prometen no demanar més venint lo dit cas; per lo que ne obligan la una part a la altre y las dos ensemps tots los seus béns [...] y ab jurament llargament.

Finalment, volen las ditas parts que dels presents Capítols y de cada un de ells ne sian fetas y dictadas una y moltas còpias, y tantas quantas demanadas ne seran per aquells de qui serà interès o profit, substància emperò del fet en res no mudada.

Y així las ditas parts llohant y aprobant los presents Capítols Matrimonials, renunciant a la excepció de dits Capítols així no convinguts, a la cosa no ser axí y no consistir en veritat, a qualsevol consuetut estas cosas obviant. Convenen y prometen la una part a la altre ad invicem et vicissim atténdrer y cumplir las ditas cosas sens dilació ni escusa alguna [...] Y juran en la forma estilada de guardar y cumplir tot lo contengut en los presents Capítols, los quals deuran registrarse en lo Ofici de Hipothecas de la vila de Montblanch, cap de est Partit, dins lo termini de un mes, inseguint lo que manà sa Real Magestat en la Real Pragmàtica publicada en la ciutat de Barcelona als setze de mars del any mil setcens sexanta vuit. Que foren fets en la vila de Prades, Arquebisbat de Tarragona, als vint y set dias del mes de Agost, any de la Nativitat de Nostre Sr. JesuChrist de mil setcents setanta nou, essent presents per testimonis Joan Fort, cirurgià de dita vila de Prades, y Ramon Sedó, sastre de la del Aleixar, a la de Prades actualment trobat. Y dels sobredits, als quals afirmo conèixer Jo lo Notari avall escrit, los dits Francisco Roig y Joseph Roig firmaren de mà pròppria; per los dits emperò Francisco Conesa, Engràcia Conesa y Arbós, y Florentina Conesa, que dihuen no saber de escriurer, de voluntat sua ha firmat un dels testimonis.

[signatures o noms de:] Francisco Roig – Joseph Roig – Per dits Francisco Conesa, Angràcia Conesa y Arbós, y Florentina Conesa firmo Jo Joan Fort, testimoni.

Han passat devant de mi, Salvador Alba i Molins, Notari Públich de la vila de Montblanch.”