1779 Capítols matrimonials entre Bonaventura Anglès Aldomà i Rosa Abelló

Vilanova de Prades, 11 d’abril 1779. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Capítols matrimonials entre Bonaventura Anglès Aldomà, fadrí pagès de Prades (fill de Joseph Anglès, pagès difunt, i de “Theresa Anglès i en segones núpcies Soler [o Saler] i Aldomà, vivint”, cònjuges de dita vila) i Rosa Abelló Serra, donzella (filla de Josep Abelló major, pagès, i de Maria Serra, cònjuges vivents de Vilanova de Prades). Primerament Francisca, vídua del difunt Bonaventura Anglès i àvia del contraent, constitueix aquest hereu universal de tots els seus béns, reservant-se’n en vida tot pel ple i íntegre usdefruit, a més de 300 lliures per a poder testar i lliurement disposar-ne, així com les despeses que el seu difunt marit assenyalà en el seu darrer testament, comprometent-se emperò a sustentar als esdevenidors cònjuges i eventual família, treballant aquests per al profit de la Casa, i amb pacte que si el seu nét Bonaventura Anglès morís sense descendència només podria disposar de 150 lliures i hauria de tornar-li la resta a ella o, en el seu cas, als seu hereu o successor. En altre capítol els pares de Rosa Abelló i el seu germà Josep doten aquesta amb mil lliures (cinc-centes a lliurar el dia de les noces, 250 de dit dia a un any, i les restants 250 de dit dia a dos anys), vuit-centes pels drets paternals i 200 pels maternals, tot i que d’aquests darrers, per voluntat de la seva mare, només podria disposar-ne després del seu òbit, de forma que Josep Abelló pare avançaria aquesta part, que se li hauria de retornar posteriorment; també, com a part del dot, lliurarien a la seva filla i germana diverses peces de roba. Com és habitual, la futura contraent aporta el seu dot al seu esdevenidor marit, amb el també habitual compromès d’aquest de retornar-lo si el matrimoni fineix. D’altra banda, el seu esdevenidor marit i la seva àvia fan de creix a Rosa Abelló la quantitat de 200 lliures, que en cas d’haver-n’hi passarien als fills, alhora que associen aquesta a totes compres i millores que puguin tenir lloc durant el matrimoni (al terç si viuen els tres, o per meitat si falta algun d’ells). La fórmula d’herència serà de fills per fills i filles per filles, preferint els nois a les noies, i els d’aquest als de qualsevol altre matrimoni. Són testimonis el reverent Joan Juncosa, prevere, i Domingo Alabart, sastre, ambdós de la vila de Prades. Signen de pròpia mà els homes, a més del dit Juncosa testimoni, mentre que aquest darrer signa per les dones, que diuen no saber escriure.

FONT. ACCB : FN de Montblanc : Alba i Molins, Salvador : Manual 1779, full 85 revers; català.