1782 Capítols matrimonials Anton Casals Lledó amb Francesca Besora Miró

Prades, 27 de gener 1782. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Anton Casals LLedó, fadrí pagès de Prades (fill de Joan-Baptista Casals, pagès, i de Magdalena Lledó, cònjuges de dita vila, difunts) i Francesca Besora Miró, donzella (filla de Francesc Besora, pagès difunt, i d’Elisabet Miró, vivint, cònjuges de la mateixa). En nom de la família del futur contraent, i a com a dotadors del mateix, actuen Magdalena “Casals vídua” i el fill d’aquesta, Joan-Baptista Casals, respectivament cunyada i nebot d’aquell . Per part de la futura contraent, els atorgants són la seva mare, Elisabet Miró, i Joan Besora, fill d’aquesta i germà de Francesca.

En relació a Anton Casals, els atorgants aporten en dot, en paga i satisfacció de tots els drets a ell expectants: primer una peça de terra part plantada de vinya i part garriga, d’uns deu jornals d’extensió, situada al terme de Vilanova de Prades, en la partida del Segalàs; en segon lloc, terra valorada en 150 lliures, judicada per dos experts, en aquella peça de terra part campa i part erma situada al terme de la Febró, en la partida dita los Salsarets; i en tercer lloc, diverses peces de roba i una caixa de noguer amb els seus pany i clau; el qual dot prometen entregar-li el dia de les noces, amb pacte emperò que si dit Anton Casals morís sense descendència, només pugui testar i disposar de cent lliures, i el restant dot torni als dits donadors. D’altra banda Anton Casals, “perquè millor pugan delitigarse las milloras del present matrimoni”, es dota ara d’una casa que té a Prades, al carrer de Sant Llorens, així com un morter de coure; un llit parat, amb el seu matalàs i flassada; una capa que li donà el seu sobredit nebot Joan-Batiste Casals “en paga de la que li deixà y llegà lo quondam Reverent Josep Casals, prevere, son oncle”.

Pel que fa al dot de la contraent, els ja citats atorgants la doten amb: d’una banda, la quantitat de vint lliures, que prometen donar-li amb tres iguals pagues (els dies 1 de novembre d’aquest 1782, la segona de dit dia a un any, i la tercera de dit dia a dos anys), a més de diverses peces de roba i una caixa de pi amb els seus pany i clau, amb pacte emperò que si mor sens descendència només pugui testar i disposar de la quantitat de deu lliures, i el restant dot torni a dits donadors. D’altra banda, Francesca Besora es dota amb la quantitat de mil reals de velló que se li donen d’almoina de la seu vacant. Tot el qual dot aporta al seu futur esdevenidor marit, que haurà de retornar-lo quan fineixi el matrimoni. D’altra banda, aquest li fa de creix, augment o donació per noces la quantitat de deu lliures, volent que en cas de tenir-ne passin als fills o filles, i també associa aquesta per meitat a totes compres i millores del matrimoni.

Pel que fa la fórmula d’heretament, les dues parts estipulen que en testament, alguna espècie de última voluntat, o bé entre vius, heretaran fills per fills i filles per filles, preferint sempre els mascles a les femelles i els d’aquest al de qualsevol altre matrimoni.

Són testimonis el reverent Joan Juncosa, prevere, i Bonaventura Anglès, pagès, els dos de la vila de Prades. Dels sobre dits, Joan-Baptista Casals i Anton Casals signen de mà pròpia, mentre que per la resta signa dit Juncosa testimoni.

[FONT. ACCB : FN de Montblanc, reg. 3403.2 : Alba i Molins, Salvador : Manual 1782, full 45 revers; català.