1785 Joan Roig venda part d’una cova a Francesc Oliver

Prades, 10 de setembre 1785. VENDA COVA. Joan Roig, pagès de Prades, per a expedició dels seus negocis ven a Francesc Olivé, pagès de la mateixa vila, present, part d’una cova per tancar-hi bestiar (“ganado”), situada en dit terme, en la partida anomenada la Cova dels Mirets, la qual part comprès “des de los pilares hasta al ultimo de la cueva assia la presente villa y linda por todos lados conmigo dicho vendedor”, la qual cova es té pel reverent rector del lloc de Capafonts, a cens “de una quarta” de blat que haurà de pagar anualment dit comprador, i és part dels nou quartans (“cortanes”) que tota la dita cova i terres a ella tocants corresponen a dit rector amb tot dret, domini, firma, fadiga, lluïsme, empara i tot altre dret senyorial. Aquesta venda es fa amb els pactes següents: que dit venedor haurà de pagar el lluïsme corresponent per raó de la present venda; també que dit venedor haurà de donar carrerada a la part cap al camí de Poblet. El preu de la present venda és de 25 lliures moneda barcelonesa, les quals dit venedor confessa haver rebut del comprador amb diners al comptat. Són testimonis Antoni Mestre i Alba, de la vila de Montblanc, i Sebastià Cendrós, pagès de Prades, el primer dels quals signa per dit Joan Roig, que diu no saber escriure.

FONT. ACCB : FN DE Montblanc, ref. 3405.1 : Alba i Molins, Salvador : Manual 1785, full 182 revers; castellà.

_{ANOTACIÓ: Una quartera és una mesura antiga, de diferent capacitat segons què s'havia de mesurar i també segons el territori on s'aplicava. Per això el mostassaf de les batllies catalanes disposava d'estris per a la quartera estàndard del seu territori. S'han conservat mesures d'aquesta mena a Barcelona (Museu d’Història de Barcelona), Falset, la Seu d'Urgell i Montblanc, per exemple, entre altres llocs. La quartera de gra solia oscil•lar a l'entorn dels 70 litres; la d'olives, al voltant dels 80; la de sembradura equivalia a l'espai que es podria sembrar amb una quartera de blat. La quartera es podia subdividir en quartans, quartons o picotins. L'any 1346 es declarà que la quartera tindria dotze quartans a Barcelona; en 1378 es declarà que la quartera de blat tindria 10 quartans, i la d'ordi en tindria 12 (Geogr. Barc. 643). Actualment les principals equivalències de la quartera són: a Barcelona, 69'52 litres; a Lleida i Andorra, 73'36; a Tarragona, 70'80; a Girona, 72'32; a les Balears, 70'34 litres (cf. Llensa, s. v. quartera). Els submúltiples de la quartera són variats: equival a dotze quartans a Barcelona, Solsona i Tarragona; a quatre quartans a Girona i l'Empordà; a nou quarterons a Besalú (Monsalvatje Not. hist. XIX, 63); a quatre quartans a la Vall d'Àneu; a quatre mesures a Puigcerdà i Vic; a sis quartals a Bonansa; a sis barcelles a les Balears. La quartera d'ametlles es divideix en quatre quarteroles a Gandesa. Hi ha una quartera especial per a olives, dividida en 30 quartans i equivalent a 80 litres (Matons Voc. oli).Una sisena part de la quartera era, sobretot a la zona pirinenca i especialment a Andorra, un sesteró. Aquestes mesures foren suprimides amb la implantació del Sistema mètric decimal, però en molts àmbits rurals els pagesos encara s'entenen amb aquesta mesura, a l'hora de considerar la capacitat de les terres que treballen.}