1786 Capítols matrimonials Benet Calbet (boter de Reus) i Josepa Fort Pont

Reus, 22 de maig 1786. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Benet -“Benito”- Calbet Puig, boter, fadrí, natural de Reus (fill de Josep Calbet, mestre boter, vivent, i de Caterina –“Catalina”-Puig, difunta, cònjuges de dita vila) i Josepa Fort Pont, donzella, “natural de la vila de Prades, de esta part de un any y mitg en esta de Reus habitant” (filla de Joan Fort, cirurgià, i de Maria Pont, cònjuges vivents residents en dita vila de Prades).

Primerament l’esmentat Benet Calbet, per causa i ocasió del present matrimoni es dota amb totes els drets i crèdits que li corresponen i puguin correspondre en els béns dels seus pares, així com amb diferents robes “de son ús y port” i eines del seu ofici, “adquirit tot ab son treball e indústria”, que en conjunt valora en unes cinquanta lliures, aproximadament.

En altre capítol els pares de Josepa, per tots els drets que a la seva filla puguin pertocar-li, doten aquesta amb la quantitat de 150 lliures barceloneses, pagadores amb cinc iguals pagues anuals, la primera el dia de les esposalles, amb pacte emperò que si dita Josepa morís sense fills o filles en edat de testar només podria disposar de trenta lliures ardites, i hauria de retornar-los la resta. D’altra banda la pròpia Josepa es dota amb una almoina de sis lliures que –segons s’hi diu- acostumen a pagar el rector i regidors de l’Espluga de Francolí, i d’altra amb la quantitat d’unes cent lliures que estima valdran totes les robes de son ús i port adquirides amb el seu treball. Així mateix, amb consentiment dels seus pares, constitueix i aporta per dot al seu esdevenidor marit les dites cent cinquanta lliures ardites donades pels seus pares, així com tot allò amb què ella s’ha dotat, de totes les quals coses el referit Benet Calbet li signa carta dotal i d’espoli, “per lo qual y per sa lloable virginitat” li fa de creix o donació per noces la quantitat de trenta lliures ardites, de les quals ha de disposar a favor dels fills i filles del present matrimoni “a més y a menos com bé li apareixerà”, i a falta de fills pugui ususfructuar en vida dit creix, o bé exigir-ne la meitat en propietat i disposar-ne lliurement, sempre i quan sobrevisqui al dit Benet Calbet.

D’altra banda dits esdevenidors cònjuges s’associen per meitat a totes compres i millores que puguin tenir lloc al llarg del present matrimoni, a condició d’haver-les de donar i repartir entre els fills i filles del mateix, en les proporcions que considerin, i en cas de no tenir aquesta descendència cadascú podrà fer i disposar lliurement de la seva part de dites millores.

De tots els atorgants signen de pròpia mà Joan Fort i Benet Calbet, mentre que per la resta, que no saben escriure, ho fa un dels testimonis. Crida l’atenció (i posiblement mogui a reflexió) que Benet Calbet signi amb el nom en català (“Banet”, escriu), mentre que en canvi el nom usat en el text documental sigui el de “Benito”.

FONT. AHT : FN Reus, capsa 510 : Alonso de Valdés, Josep : Capítols Matrimonials 1782-1794; català.