1792 Capítols matrimonials Joan-Baptista Jaucet Besora (Prades) amb Magdalena Llurba (Blancafort)

Granja de Riudebella (Poblet), 1 de desembre 1792. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Joan-Baptista Jauset Besora, fadrí, pagès de Prades (fill de Marià Jauset i Isabel Besora, cònjuges vivents de dita vila) i Magdalena Llurba Rosich, donzella (filla d’Anton Llurba, pagès vivent, i de Maria Rosich, difunta, cònjuges de Blancafort). Primerament els pares de Joan-Baptista Jauset, esdevenidor contraent, amb donació entre vius, després emperò de la seva mort, constitueixen aquest hereu universal de tots els seus béns, amb pacte que dits donadors es reserven el ple i íntegre usdefruit per tots els dies de la seva vida, amb l’obligació de pagar de dit usdefruit tots els càrrecs a què dits béns estiguin obligats, i també de tenir i mantenir en sa casa a dits esdevenidors cònjuges i eventual família, treballant aquests en profit de dita casa; també amb pacte que dits donadors es reserven per a testar i a ses lliures voluntats fer la quantitat de mil lliures barceloneses, i a més la facultat d’acomodar els altres fills que tenen, segons les possibilitats de dita casa; per últim, amb pacte que si dit Joan-Baptista morís sense fills en edat de testar només podria disposar lliurement de cent lliures, i hauria de retornar els restants béns a dits donadors o als seus hereus i successors. En un altre capítol el sobredit Anton Llurba, pare, i Anton Llurba Rosich, fill i successor universal, respectivament pare i germà de dita Magdalena, per tots els seus drets (comprenent qualsevol llegat que la seva difunta mare li tingui fet en el seu darrer testament, en poder de Macià Català i Roig, notari de Montblanc, en data allí explicitada) doten dita Magdalena amb 700 lliures barceloneses i un seguit de peces de roba i una calaixera, pagadores el dia de les esposalles, amb pacte i condició que si aquesta morís sense fills en edat de testar només podria disposar de cent lliures, i hauria de retornar la resta als seus donadors o hereus i successors. En el següent capítol dita Magdalena Llurba aporta el seu dot als seus esdevenidors sogres i marit, que tot seguit li signen carta dotal i d’espoli, li fan de creix, augment o donació per noces la quantitat de cent lliures barceloneses, i l’acullen i associen en totes compres i millores que faran durant el present matrimoni (vivint els quatre al quart, els tres al terç, i els dos a la meitat). Hom acorda la fórmula d’heretament: fills per fills i filles per filles, “preferint los mascles a las fembras”, i els del present matrimoni als de qualsevol altre, seguint l’ordre de primogenitura, i en cas que del present matrimoni no hi hagués fill mascle, però sí en altre matrimoni, es prefereixen aquests a les filles del primer matrimoni. També s’acorda que per raó de la sobrevivença de fills i filles del present matrimoni una part contra l’altra no pugui pretendre més que cinc lliures. D’altra banda els esdevenidors cònjuges volen i declaren que en cas de morir intestats llurs ànimes siguin dotades de setanta-cinc lliures per a cadascun. Els dos testimonis són sengles pagesos de Blancafort i l’Espluga de Francolí. Els dits Marià Jauset, Anton Llurba, i Anton Llurba Rosich signen de pròpia mà, mentre que per Isabel Besora i Magdalena Llurba donzella ho fa un de dits testimonis.

FONT. ACCB : FN de Montblanc, sign. 3421 : Thomàs i Joli, Pau : Manual 1792, full 341 revers; català.