1815 Capítols matrimonials Teresa Casals Aixalà amb Agustí Vendrell

Prades, 3 de maig 1815. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Agustí Vendrell Guasch, fadrí pagès (fill d’Andreu Vendrell, també pagès, i de Maria Guasch, aquesta natural de l’Espluga de Francolí, cònjuges de Farena, parròquia de Mont-ral) amb Teresa Casals Aixalà, donzella (filla de Joan-Baptista Casals, pagès vivent, i de llur muller Tecla Aixalà, difunta, cònjuges de Prades).

Primerament els dits cònjuges Vendrell i Guasch, per títol d’ heretament i donació universal concedeixen al seu fill Agustí tots els seus béns i drets, amb els pactes següents: primerament, mentre visquin es reserven tot el ple i íntegre usdefruit de totes les coses donades, poden usar-ne sense haver de donar explicació i a arbitri “de bon varó”, i del mateix prometen fer-se càrrec dels esdevenidors cònjuges i eventuals fills i família, treballant aquests a utilitat i profit dels dits donadors; aquests també es reserven la facultat de testar i col·locar “segons las forsas y possibilitats de sos bens” a tota la resta de fills i filles que tenen o que el dia de la seva mort deixaran; també es reserven 1.200 lliures per a testar o lliurement disposar-ne, que en cas de no haver-ne disposat en vida passarien a l’esmentada donació universal. Dits donadors també es reserven la facultat d’alimentar en la seva pròpia casa i família a la seva filla cega, Gertrudis Vendrell i Guasch, i en cas de premorir dits cònjuges donadors a aquesta i que el dit Agustí donatari li negués els aliments o que ella dita Gertrudis no volgués viure amb aquest, es reserven i obliguen el dit donatari a donar anualment a aquesta: set quarteres de blat, sis quartans de fesols, quatre quartans d’oli, quatre lliures de cansalada, “un quarto ab un llit parat y habitació de la cuina”. Emperò, si el dit donatari morís sense fills en edat de testar les dites coses donades haurien de tornar a dits donadors o hereu o successor, tret de dues-centes lliures barceloneses de les quals el dit donatari podria disposar-ne lliurement, i en cas de morir aquest sense fills volen que la dita Teresa la seva esdevenidora nora sigui mantinguda en la seva casa de tot allò necessari, sempre que aquesta mantingui el dot que en aquests capítols li serà promès.

D’altra banda el dit Joan-Baptista Casals i el seu fill i donatari universal Josep Casals, pagesos de Prades, amb motiu del matrimoni de la seva filla i germana, i en paga de tots els drets de legítima paterna, suplement de aquella part de creix fet a la seva mare en temps del seu matrimoni estipulat a favor dels fills naixedors, per l’intestat de la seva mare Tecla Aixalà i per la part a ella tocant, i en general per tots els seus drets, doten a la seva filla i germana Tecla Casals amb 400 lliures barceloneses, una caixa de fusta de noguer i una altra de pi, amb els seus panys i claus, i diverses peces de roba en aquests capítols relacionades, les quals coses li prometen pagar i lliurar de la forma següent: cent dies el dia del desposori, de dit dia a un any cinquanta lliures, i així successivament cada any fins completar l’abans esmentada quantitat; les caixes el mateix dia del desposori, i el matalàs i roba del dia en què es signen aquests capítols a dos anys. Si emperò dita donatària morís sense fills en edat de testar només podria rebre cent lliures i hauria de retornar la resta del dot a dits donadors. La dita Teresa Casals i Aixalà constitueix el dot a ella donat als dits cònjuges i fill Vendrell i Guasch, que al seu torn accepten la constitució dotal d’aquesta i li fan de creix, augment o donació per noces la quantitat de quaranta lliures barceloneses, que en cas de tenir-ne passaran als fills i en cas contrari tornaran a ells dits donadors. Igualment aquests acullen i associen la dita Teresa a totes compres i millores que tinguin lloc al llarg del matrimoni suara concertat: vivint els quatre al quart, els tres al terç i els dits cònjuges per meitats, que en cas d’haver-hi fills passarien a aquests, i en cas contrari dita Teresa podria disposar lliurement de la seva part.

Ambdues parts pacten la fórmula d’heretament: fills per fills i filles per filles, preferint els mascles a les femelles, i els fills d’aquest al de qualsevol altre matrimoni, i per dret de sobrevivença dels dits fills una part no podrà pretendre de l’altra més enllà de tres lliures.

Són testimonis Joan Garcia, estudiant, i Francisco Roig, mestre de primeres lletres, veïns d’Alcover. Signen personalment Joan Baptista Casals, Josep Casals, i Agustí Vendrell, mentre que el segon d’aquests testimonis signa per Andreu Vendrell, Maria Guasch i Teresa Casals, que no saben escriure.

FONT. ACAC : FN Alcover, núm. 68 : De Rovira i Valldossera, Pau : Manual 1815-1817, full 57; català.