1817 Capítols matrimonials Esteve Vilà Anglès amb Rosa Fort Llort

Prades (Ermita de l’Abellera), 16 de març 1817. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Esteve Vilà i Anglès, fadrí pagès (fill d’altre Esteve Vilà, mestre de cases, vivent, i de Maria Anglès, difunta, cònjuges de Prades) i Rosa Fort i Llort, donzella (filla de Pere Fort, pagès difunt del mas d’en March, terme i parròquia del lloc de Mont-ral, i de Marianna Llort, muller en segones núpcies de Josep Bosch, pagès del mas Escombrall, terme i parròquia de la vila d’Alcover, i que en primeres ho fou del dit Pere Fort.

Primerament el dit Esteve Vilà, pare de l’esdevenidor contraent, ara per després de la seva mort i amb els pactes següents, per favor i contemplació del present matrimoni i per títol de donació i heretament universal, concedeix al seu fill Esteve tots els seus béns present i futurs, reservant-se tot el ple, íntegre i lliure usdefruit dels mateixos, a arbitri de bon baró, prometent emperò alimentar i mantenir en sa casa i família als dits esdevenidors cònjuges, fills i família, treballant aquests a utilitat de l’esmentat donador; mort aquest, però, s’extingeixi el dit usdefruit i sigui aplicat i consolidat a la propietat del donatari. També el donador es reserva mil lliures barceloneses sobre les coses donades per tal de testar i disposar-ne lliurement. En cas, però, que dit donatari morís sense fills en edat de testar, els dits béns donats haurien de retornar al donador o al seu hereu i successor, tret de cent trenta lliures en concepte dels seus drets de legítima paterna i materna, part de creix i altres qualssevol drets.

D’altra banda Pere Fort i Llort, pagès del mas d’en March, atenent a l’esdevenidor matrimoni de la seva germana Rosa, i en paga de tots els seus drets de legítima paterna, suplement d’aquella part de creix fet a la seva mare en favor dels eventuals fills d’aquest, pel llegat a ella feta pel seu difunt pare, i de tots i qualssevol altres drets a ella pertocants, dóna a la seva germana Rosa quatre-centes lliures barceloneses entre diners i robes de botiga, a més de sis llençols (dos de bri i quatre “de pare y mare”), dotze camises, dos coixins plens de llana amb les seves coixineres de tela, dues tovalloles, sis canes de tovallons, una caixa de noguer i tota la roba d’ús i port del seu fadrinatge; les quals coses li promet lliurar en la forma següent: les dites quatre-centes lliures entre diners i roba de botiga, “per no tenir diners a la actualitat”, li concedeix a carta de gràcia, com també per les dues-centes lliures amb que la seva mare s’ha dotat en els seus capítols matrimonials, tota aquella porció de terra campa de sembrar, de tinguda unes tres quarteres de blat de sembradura, situada a la partida de l’Aubac del referit lloc de Mont-ral, podent-se “empocionar” d’ella la dita Marianna, i després Rosa, després de feta la collita del blat d’aquell corrent any, reservant-se la facultat de redimir la dita porció de terra de cinquanta en cinquanta lliures, i després que hagi satisfet les últimes cinquanta lliures a compliment de les dites dues-centes lliures de la seva mare i quatre-centes de la seva germana hauran de signar-li la corresponent revenda de la mateixa, però la caixa i roba el mateix dia del desposori de la Rosa. Dita donació, però, deixaria de ser vàlida si dita Rosa morís sense fills o filles, i en tal cas aquesta només podria disposar de cent lliures i hauria de tornar la resta dels béns donats a dit donador o al seu hereu i successor.

L’esmentada Rosa Fort i Llort dona i constitueix la seva dot als seus esdevenidors marit i sogre, i aquests, per raó de la dita dot, li fan de creix, augment o donació per noces la quantitat de trenta lliures barceloneses, que en cas que dita Rosa mori passaria als fills, i al seu torn els dits Vilà pare i fill l’acullen i associen a totes compres i millores que tinguin lloc al llarg d’aquest matrimoni, vivint els tres al terç i vivint els dos per meitats, volent que dites millores passin als fills en cas d’existir aquests o en cas que no sigui així pugui dita rosa disposar lliurement de la seva part.

És pactat entre les dues parts que heretaran fills per fills i filles per filles, essent els d’aquest matrimoni preferits als de qualsevol altre, preferint els mascles a les femelles i els mascles d’altres matrimonis a les femelles del present i qualsevol altre matrimoni. També és pactat que per raó de sobrevivença de fills una part no podrà pretendre ni aconseguir de l’altra més de tres lliures barceloneses. Consta que per ser menor de 25 anys Esteve Vilà i Anglès renuncia als drets de la minoria d’edat.

Són testimonis Francesc (“Francisco”) Roig, mestre en primeres lletres de la vila de Prades, i Josep Pissarro, ermità de l’ermita de l’Abellera. Signen de pròpia mà Esteve Vilà major i Pere Fort, signant el primer dels dits testimonis en nom dels esdevenidors cònjuges, per no saber aquests escriure.

FONT. ACAC : FN Alcover, núm. 68 : De Rovira i Valldossera, Pau : Manual 1815-1817, full 66/1817; català.