1819 Capítols matrimonials Bonaventura Sànchez Oliver amb Ramona Rosselló Jaucet

Prades, 26 d’agost 1819. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Bonaventura Sánchez Oliver, fadrí pagès (fill de Joan Baptista Sànchez, del mateix ofici, difunt, i de Tecla Olivé, vivent) i Ramona (“Ramunda”) Rosselló Jauset, donzella (filla d’Anton Rosselló, mestre de cases, i de Maria Jauset, vivent), tots de la vila de Prades.

Primerament Tecla Olivé, vídua, nomena hereu universal al seu fill Bonaventura Sànchez, reservant-se’n emperò el ple i íntegre usdefruit mentre visqui, tot prometent mantenir els esdevenidors cònjuges i família sempre i quan aquests treballin en profit de la Casa i en facin comuna taula i habitació; també, reservant-se dita donadora el dret de vendre qualsevol finca si la necessitat li urgís, així com trenta lliures per a poder-ne lliurament testar i disposar.

D’altra banda, els pares de dita Ramunda, en paga de totes parts d’heretat, legítimes i suplement d’aquestes, donen a aquesta: de una part, cent lliures catalanes (pagadores amb quatre iguals pagues, la primera el dia de Tots Sants de 1820, i les altres en anys consecutius en la mateixa diada), a més de diverses robes i estris, aquestes a lliurar dins el termini de vuit anys a comptar des del dia del desposori, tot amb la condició que si Ramunda morís sense descendència en edat de testar, el dot es reduiria a trenta lliures, i hauria de tornar la resta de la donació. Aquest dot Ramunda el constitueix als seus esdevenidors sogra i marit, els quals al seu torn li fan carta dotal i de espoli, alhora que li fan de creix, augment o donació per noces la quantitat de trenta lliures, que volen passi als fills en cas de tenir-ne, o pugui disposar-ne lliurement en cas que no sigui així, associant-la al terç en les compres i millores que durant el present matrimoni puguin produir-se, i volent que en cas de quedar i mantenir-se viuda sigui mantinguda i alimentada pels possessors de la Casa.

En cas de tenir fills o filles d’aquest o altre matrimoni, volen que els fills d’aquest siguin preferits als de qualsevol altre, fills per fills i filles per filles. I, en cas de supervivència de fills, i “per evitar disturbis”, el cònjuge sobrevivint no pugui pretendre en els béns del premort més enllà de deu rals catalans.

Foren testimonis el Dr. Josep Cabeça, batlle i notari de l’Espluga de Francolí, i Ramon Camí, manescal (“albeiter”) de la vila d’Albi.

FONT. ACCB : FN de l'Espluga de Francolí, capsa 65 : Oromí i Sabater, Joan : Manual 1819, full 182 revers; català.