1833 Capítols matrimonials Miquel Aixalà Canyelles amb Maria Dolcet Calbet

Farena, 27 de novembre 1833. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Miquel Aixalà Cañellas, fadrí, mestre de cases (fill de Francesc Aixalà, mestre de cases, vivent, i de Jacinta Cañellas, difunta, cònjuges de Prades) i Maria Dolcet Calbet, donzella (filla de Josep Dolcet, pagès difunt, i de Maria Calbet, aquesta vivent, cònjuges de Farena).

Primerament Francesc Aixalà, pare del dit Miquel contraent, per títol d’heretament i donació universal atorga i concedeix a aquest, seguida emperò l mort del donador, que no abans, tots el seus béns i drets, amb diversos pactes i condicions: en primer lloc, el dit donador reté tot el ple i íntegre usdefruit dels dits béns donats mentre ell però també la seva futura muller Maria Calbet visquin. També es reserva sobre dits béns donats, per a disposar-ne lliurement entre vius o amb testament, en la forma que li semblarà, la quantitat de 300 lliures barceloneses, i en cas de no disposar-ne vol que vagin també compreses al dit heretament universal. Igualment també es reserva dit donador el poder dotar i acomodar als restants fills i filles del donador, sense perjudici de la quantitat reservada. Dit Francesc Aixalà donador també s’obliga a mantenir als dits cònjuges esdevenidors i eventual família, treballant emperò tots en utilitat de la casa i fent amb el donador una mateixa casa i companyia. Emperò, en el cas que dit Miquel Aixalà morís sense fills o filles en edat de testar només podria disposar de cent lliures i el restant haurà de tornar al dit donador o al seu legítim hereu o successor. En altre capítol Joan Dolcet, pagès de Farena, avi de Maria Dolcet, donzella contraent, i pare de l’esmentat Josep, el seu difunt fill primogènit i hereu, per títol de donació i heretament universal entre vius, atorga i concedeix a aquesta tots els seus béns i drets, seguida emperò la mort del donador i no abans, la qual donació fa amb els mateixos pactes, vincles i reserves que consten de la donació per ell feta al seu esmentat fill i hereu difunt amb motiu del seu matrimoni, i en cas de desavinences amb la seva neta donatària no sols vol tenir reservades les cent-cinquanta lliures de què tracten els capítols matrimonials del seu esmentat primogènit sinó també la meitat de tots els béns que comprèn la present donació, per tal d’usufructuar-los per si sol mentre visqui, i que a la seva mort s’uniran a la propietat de la seva néta, tret de cent-cinquanta lliures que hauran de servir per satisfer els dots de les tres filles del donador. En cas, però, que dita Maria Dolcet morís sense fills en edat de testar, en tal cas només podria disposar de setanta-cinc lliures, i hauria de retornar la resta a dit donador o al seu hereu o successor.

En altre capítol Maria Dolcet constitueix i aporta el seu dot al seu esdevenidor marit. Francesc Aixalà i Miquel Aixalà pare i fill, fan i signen carta dotal i d’espoli a dita Maria Dolcet, i “per sa lloable virginitat” li fan de creix, augment o donació per noces la quantitat de cinquanta lliures, del qual podrà fer ús en vida, però que un cop morta passi als fills en cas d’haver-n’hi o en cas contrari torni als donadors si viuen o en cas contrari als hereus o successors d’aquests. Els mateixos Francisco i Miquel Aixalà, pare i fill, seguint el costum del corregiment, associen Maria Dolcet a totes compres i millores que tinguin lloc al llarg del matrimoni que ara es pacta, vivint els tres al terç, i vivint dos per meitats. També una i altra part pacten que en cas de morir qualsevol dels cònjuges esdevenidors deixant fills o filles del present matrimoni, tornant-se a casar el cònjuge sobrevivent i tenint fills d’altre matrimoni, deurà heretar-ne els fills d’aquest, fills per fills i filles per filles, i igualment un i altre cònjuge renuncien al dret de sobrevivença i acorden que el cònjuge sobrevivent no pugui demanar més de tres lliures dels béns del cònjuge premort.

Tant Miquel Aixalà com Miquel Dolcet, en tant que menors de vint-i-cinc anys, renuncien al benefici de minoria d’edat.

Són testimonis Francesc Vilalta, pagès de Farena, i Joan Olivé, pagès de Prades. Francesc i Miquel Aixalà signen de mà pròpia, mentre que per la resta ho fa el primer dels dits testimonis.

FONT. ACAC : Fons notarial d’Alcover, núm. 88 : Aguilar, Pere : Manual 1832-1833, full 125 revers; català.