1835 Capítols matrimonials Marià Martorell Bonet amb Rosa Vallverdú

Capafonts, 3 de març 1835. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Marià (“Mariano”) Martorell i Bonet, fadrí pagès (fill de Joan Martorell, pagès difunt, i de Rosa Bonet, cònjuges vivents, aquesta natural de Prades) i Rosa Vallverdú i Roig, donzella (filla de Joan Vallverdú, pagès difunt, i de Josepa Roig, vivent, natural del Avall, terme del Samuntà, veïns de Rojals).

Primerament Marià Martorell, es dota dels béns que foren i el dia de la seva mort deixà el seu pare.

Tot seguit Josepa Roig i Josep Vallverdú, mare i fill, amb motiu del matrimoni de la seva respectivament mare i germana, i en paga de tots els seus drets de legítima i altres drets a ella pertocants en l’heretat i béns dels seus pares, donen a dita Rosa seixanta lliures barceloneses, una caixa de pi i diverses peces de roba en aquest document relacionades, a més de les del seu fadrinatge; les quals coses li prometen pagar: les dites seixanta lliures amb quatre iguals pagues de quinze lliures, la primera el dia del seu desposori, i les restants cada any en aquesta mateixa data; pel que fa a les robes, a lliurar en el termini de dos anys d’ençà del dit dia del desposori. Aquesta donació, però, és feta amb pacte que si dita Rosa mor sense fills en edat de testar només podrà disposar de vint lliures i haurà de retornar tota la resta del dot a dits donadors o al seu legítim successor.

D’altra banda la dita Rosa Vallverdú dona i constitueix en dot al seu esdevenidor marit les coses a ella donades, que al seu torn li fa i signa carta dotal i d’espoli, fent-li pel dit dot quinze lliures de creix i associant-la per meitat a totes compres i millores que al llarg d’aquest matrimoni tinguin lloc, volent que en cas de tenir-ne passin als fills i filles, i en cas de no ser així pugui dita Rosa disposar lliurement de la seva part. També les dites parts elegeixen per hereus als fills i filles d’aquest matrimoni amb preferència als de qualsevol altre, fill per fill i filla per filla, preferint els mascles a les femelles, i seguint l’ordre de primogenitura, en el benentès que els dits fills estiguin capacitats per regir els dits béns. En cas de sobrevivença de fills les dues parts han acordat que una no pugui demanar o pretendre de l’altra més de tres lliures.

Dits atorgants no saben escriure, i per això autoritzen a signar per ells a un dels testimonis.

FONT. ACAC : FN Alcover, núm. 75 : De Rovira i Valldossera, Pau : Manual 1835-1839, full 31 revers/1835; català.