Mas del Pagès
Mas d'en Pagès, el
Segons deia en Ramon Amigó, tots els seus comunicants pronunciaven d'en. Sembla que hauria estat l'habitació situada a més altura (uns 1.150 metres) de les muntanyes de Prades. Ja el 1985 (any de publicació del treball d'Amigó) no hi havia record d'haver-hi vist viure d'una manera permanent, però els mitgers que se n'encarregaven s'hi quedaven tot l'estiu, i això va durar fins cap a l'any 1947-1948, època en què va ser adquirit per l'Estat espanyol i incorporat al bosc de Poblet. No va tardar a deteriorar-se i ensorrar-se. El nom, deia Amigó, ara expressava més aviat les terres que formaven la hisenda que no pas l'edifici. Eren al N i a llevant de la roca del Gríngol, en una plana lleugerament inclinada cap a l'ENE (ensota de la qual s'inicia el barranc dels Torners, ja dins el terme municipal de Vimbodí), però que se'n va també cap al SSE, on va prenent moms diferents a mesura que s'allunya: de l'Espasa, del Dineral, del Quano, del Gravat...
Hom compta que hi va ésser derrotat i afusellat el tinent coronel Maturana, durant la darrera guerra carlina, fent possiblement al·lusió a l'acció de Prades de l'octubre de 1873.
Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).
Documents
Data"Data <span style="font-size:small;">(Date)</span>" is a type and predefined property provided by Semantic MediaWiki to represent date values. | Notari | Llengua | |
---|---|---|---|
1797 Francesc Espasa confessió de capbreu al prevere Ramon Dalmau | 19 març 1797 | Marsal i Llenas, Joan | català |