1819 Capítols matrimonials Bonaventura Sànchez Oliver amb Ramona Rosselló Jaucet
Prades, 26 d’agost 1819. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Capítols matrimonials entre Bonaventura Sánchez Oliver, fadrí pagès (fill de Joan Baptista Sànchez, del mateix ofici, difunt, i de Tecla Olivé, vivent) i Ramona (“Ramunda”) Rosselló Jauset, donzella (filla d’Anton Rosselló, mestre de cases, i de Maria Jauset, vivent), tots de la vila de Prades. Primerament Tecla Olivé, vídua, nomena hereu universal al seu fill Bonaventura Sànchez, reservant-se’n emperò el ple i íntegre usdefruit mentre visqui, tot prometent mantenir els esdevenidors cònjuges i família sempre i quan aquests treballin en profit de la Casa i en facin comuna taula i habitació; també, reservant-se dita donadora el dret de vendre qualsevol finca si la necessitat li urgís, així com trenta lliures per a poder-ne lliurament testar i disposar. D’altra banda, els pares de dita Ramunda, en paga de totes parts d’heretat, legítimes i suplement d’aquestes, donen a aquesta: de una part, cent lliures catalanes (pagadores amb quatre iguals pagues, la primera el dia de Tots Sants de 1820, i les altres en anys consecutius en la mateixa diada), a més de diverses robes i estris, aquestes a lliurar dins el termini de vuit anys a comptar des del dia del desposori, tot amb la condició que si Ramunda morís sense descendència en edat de testar, el dot es reduiria a trenta lliures, i hauria de tornar la resta de la donació. Aquest dot Ramunda el constitueix als seus esdevenidors sogra i marit, els quals al seu torn li fan carta dotal i de espoli, alhora que li fan de creix, augment o donació per noces la quantitat de trenta lliures, que volen passi als fills en cas de tenir-ne, o pugui disposar-ne lliurement en cas que no sigui així, associant-la al terç en les compres i millores que durant el present matrimoni puguin produir-se, i volent que en cas de quedar i mantenir-se viuda sigui mantinguda i alimentada pels possessors de la Casa. En cas de tenir fills o filles d’aquest o altre matrimoni, volen que els fills d’aquest siguin preferits als de qualsevol altre, fills per fills i filles per filles. I, en cas de supervivència de fills, i “per evitar disturbis”, el cònjuge sobrevivint no pugui pretendre en els béns del premort més enllà de deu rals catalans. Foren testimonis el Dr. Josep Cabeça, batlle i notari de l’Espluga de Francolí, i Ramon Camí, manescal (“albeiter”) de la vila d’Albi.
FONT. ACCB: FN Espluga de Francolí, capsa 65: Joan Oromí i Sabater, manual 1819, full 182 revers; català.